dimecres, 27 d’agost del 2008

De l'herba a les pedres: Cap de Menada, pic de Llauset i pic de Vallhiverna

Crida l'atenció sobre el mapa la llarga carena que del coll de Llauset es desprèn cap al sudest fins a tancar pel sud l'estany de Llauset.
I crida més l'atenció el contrast entre les suaus muntanyes encatifades d'herba que hi ha al sud d'aquest estany i la roca nua al nord.
Experimentem doncs aquesta transició del terreny.


Ens dirigim a la vall de Llauset i gairebé a l'alçada de la Pleta dels Bous dormim al costat d'una cabana, que com que està oberta utilitzem per sopar-hi.


El dimarts 26/8/08 al matí enfilem la herbosa coma de Menada.

El Cap de Menada, de 2780 m, te un relleu molt suau.

Al nordoest s'allarga la carena fins el pic de Llauset (2ª punta començant per l'esquerra) de 2910 m i el coll del mateix nom. A continuació la imponent muntanya de Vallhiverna (cara sud).

En tot el recorregut per la carena de Menada només ens trobem un grup d'isards.


Estany de Llauset des del pic del mateix nom. El terreny és negre en aquesta zona.


Últimes mates d'herba que resisteixen entre les pedres. A partir d'aquí roca pura..... el mausoleu....

Coll de Llauset: negre

Aresta sud de la Tuca de Culebres: blanc

Cims de Vallhivierna des de l'avantcim.

No calen presentacions...

Cim de la Tuca de Culebres 3062

Pas de Cavall; bona roca calcària, exposat.

En Manolo ja l'ha passat.

Cim més alt del Pic de Vallhivierna 3067 m. Des d'aquí ens dirigim a l'est per la cresta i fem el descens pels estanyets de Coma d'Arnau cap a l'estany de Botornàs.

Vista cap al pic i coll de Llauset


Un dels estanys de Coma d'Arnau; es veu el cim del Vallhivierna al final. Que pedregós ha estat aquest descens comparat amb la suavitat de l'ascens per la vall de Menada!

Estany de Botornàs.

Estany de Llauset amb el Vallhivierna al fons. Falsa amenaça dels núvols.

Monstruosa obra humana...

Descendim pel gr 11 cap a la Pleta dels Bous. Aquest tram de camí està quasi tapat per l'herba i el seu sinuós recorregut és molt còmode.


Presa de Llauset, Pleta dels Bous (a baix a la dreta) i cabana al costat de la qual hem fet nit (s'hi pot arribar amb un turisme).

diumenge, 17 d’agost del 2008

Boavi, Broate, Sotllo, Baborte: neu a l'agost

El cap de setmana del 15 i 16 ha estat el més fred d'aquest agost (de moment).
La matinada del 15 va nevar per sobre els 2500 m, tal com veiem des de la carretera mentre viatjavem cap a la vall de Cardós (Pallars Sobirà).
Així doncs aparquem poc després de la presa de Montalto i al voltant de la 1 de la tarda comencem a caminar: planell de Boavi-refugi de Broate.

 

Fem nit a Broate, uns al refugi i altres a les tendes que vàrem pujar per si estava ple.
El dissabte 16 pujem al Coll de Guins de l'Ase i, vista la inseguretat meteorològica, desistim de fer el cim del mateix nom, i pujem el Sotllo que ens ve de camí per fer la travessa prevista.
Del Sotllo baixem al circ del mateix nom, el travessem, passem al circ e Baborte pel seu coll, creuem també aquest circ i ascendim al coll de Sellente.
Ja per a aquesta vall descendim al Pla de Boavi i tanquem així la travessa.

  
Pont de Broate.














El camí és molt bo fins el pont que creua el torrent de Sellente. A partir d'aquest punt el perdem i hem de travessar pendents molt humits, relliscosos i exposats sobre el riu.



Havent recuperat el camí, la vall s'obre i el trajecte és molt agradable.

Es comença a veure la neu al fons.



... i s'intueix que el temps no serà del tot estable.

El refugi de Broate de la FEEC, ben conservat ....


... però prefereixo el meu.

Temps insegur el dissabte al matí.

Canal d'ascens al coll de Guins de l'Ase; vall de Broate.

La Pica d'Estats des del coll. Sembla que sigui Octubre!


Vall de Pinet.

 
La Montse arribant al coll i en Jot's amb el vi.

Comencem a pujar al Sotllo per la seva cresta nord.

Només una petita bretxa suposa una mínima dificultat.

Pic de l'Estany, vessant de Broate.

Cim del Sotllo. El sol es deixa veure.

Circ de Sotllo i els seus estanys.

Vessant SO del Sotllo.


Refugi de Baborte al fons.



Coma de Sellente, amb tota classe de ramats.

Descens per la vall de Sellente.

Conforme anem baixant comença a ploure.


Arribem a Boavi sota una pluja intermitent.