dilluns, 24 de novembre de 2008

Agulla de Can Jorba

Fa fred i el sol que toca al vessant sud de Montserrat s'agraeix en aquesta època.
Triem l'Agulla de Can Jorba i la via Bego-Miguel-Kush, equipada amb parabolts.
Poc a poc vaig coneixent aquesta muntaña a través de les seves parets i barrancs.

Les primeres i últimes hores del dia ens ofereixen imatges on la roca s'imposa sobre els altres elements del paisatge. Llàstima de no portar la càmera bona ...
Miranda i Agulla de Can Jorba (a l'esquerra), Torrent del Migdia (per on transcorre el Joc de l'oca) i l'Ajaguda (a la dreta).


Creuament de vies: l'Oriol i uns altres escaladors fent la Escabroni Escapullini.

 
La primera reunió la faig per equivocació en una sabina al costat de la primera reunió de la Sol Solet; la via original puja més amunt, fins a la primera reunió que comparteix amb la Escaroni.
Al costat 2ª reunió (3ª per a nosaltres).

L'Aurore arribant a la 3ª reunió.
L'Oriol al quart llarg.
L'Oriol obre el cinquè llarg i jo el sisè, ja en plena Agulla.
L'Oriol i l'Aurore al 6e llarg. 

Capdamunt de l'agulla i descens cap al Torrent del Migdia.

 
Baixem pel Joc de l'Oca, al Torrent del Migdia.
Els trams inclinats els fem a braços per les cordes; als verticals fem ràpels.
Característic tram del gran bloc encastat.

El sol comença a baixar i amb nosaltres es despedeix de Montserrat.

diumenge, 16 de novembre de 2008

Canal Amagada al Pic de Pessons

Vaig sentir a dir que aquest seria hivern de neu... però de moment està sent tardor de neu!
Inaugurem la temporada doncs el 15 de novembre amb una canal en condicions pròpies de ple hivern: la Canal Amagada o Nord del pic de Pessons.


Son poc més de les 7 del matí i el sol va substituïnt poc a poc la lluna.
Afortunadament l'estació d'esqui de Grau Roig és tancada (com totes les andorranes) i no hi ha ningú.


Des de l'aparcaent de Grau Roig remuntem la pista d'esqui que es dirigeix cap a l'estany Primer.


La lluna es resisteix a desapareixer rera els pics del Cubil (l'alt a l'esquerra i el baix a la dreta).


Obrint traça laboriosament per una neu freda i rlativament recent. Les raquetes van ser molt útils.


El pic d'Ensangents treu el cap al costat del Darío.


El Jot's, la Montse, el Darío i la Marisé. Falta l'Oriol que a estones ens avançava o es quedava enrera amb els esquis.



Deixem una bona traça en aquest pastis de neu encara verge.


L'Oriol amb el pic Alt de Cubil al fons.


El pic de Pessons (o del Gargantillar). La canal queda realment amagada; s'inicia per sobre del con de dejecció del centre, cap a l'esquerra.

Entrada de la canal Amagada o Nord.

La neu dintre de la canal està força compacte, amb excepció del ressalt. El Jot's entra i surt primer.


Anem desencordats fins el ressalt (alguns fins el dfinal).


La canal té molt ambient, definit per l'esperó que la configura.

La Montse, la Marisé i jo fem una cordada.

El pas més estret és força espectacular des de dalt. El Jot's no para fins dalt.

L'Oriol porta una corda que tirarà des de dalt per assegurar a la Marisé a la sortida, força dreta.

Segona reunió amb un merlet i un pito; última reunió a la sortida que ha muntat l'Oriol amb un piolet i una ancla.


Des del cim, on ens espera el Darío, ens dirigim al coll dels Isards...


... i baixem per la canal del mateix nom, per on havia pujat el Darío.


El Pessons.


El sol baix del Novembre.