Aquesta és la placa d'En Marcel.
Amb la inmillorable companyia de la Sílvia, ens anem animant l'un a l'altre i escalem totes les vies de la placa, fins arribar fosc al cotxe.
Comencem per la dreta, la via de 4c, grau corresponent a l'escalada en diedre, doncs només per la placa surten passo smolt fins.
Continuant fen vies cap a l'esquerra, totes elles resulten molt similars, amb trams de forats i cantells, i trams de reguerots verticals no gaire profunds, on practicar l'adherència de peus per oposició (i quin plaer quan li trobes el truc!).
Fotos de la Sílvia.
Arribem a la via de 6a (6a+ en alguna ressenya). De primers no surt, i la fem en top rope; és un autèntic aprenentatge d'adherència i de confiança.
Les següents vies tornen a oferir continuïtat en el cinquè grau, però ara ja ben rodats gaudim més, tot i les entrades bastant llises i amb forats allunyats, que exigeixen decisió.
La úlrima via (última per a nosaltres), és la del sostret. La llum minva i deixem les cintes posades quan baixem de l'anterior. Els passos per superar el sostre son atlètics, amb cantells increibles, comptant sempre amb la magnífica adherència de la roca per a posar el peu on vulguis, La Sílvia fa la via ja gairebé sense llum.
Un gran sector camí del Pirineu, ideal per a l'hivern.