diumenge, 12 de juny del 2011

Via Josep Barberà a la Pam A Pam i el Mirador de Sant Joan

Una bona caminada des del Clot de la Mònica, fa que aquesta escalada formi part d'una excursió més complerta, des de la base de la muntanya fins gairebé dalt de tot (per que no hem volgut).
Les agulles Pam a Pam i Mirador de Sant Joan, son discretes en quant a prominència, ubicació, verticalitat... en tot, vaja. La gràcia d'aquesta via podriem dir que rau en accedir escalant a Sant Joan pel límit sud de La Plantació. 


La via enfila la cara oest de l'agulla Pam a Pam, en dos llargs, el primer molt tombat, i el segon per una placa fins el llabi on trobem el pás més difícil.

Entrada de la via, amb les inicials grabades, i vista del tombat L1.

La Gina fa de primera al L2, i pateix per superar el pas del llabi. Després de molta insistència el treu amb una baga per posar-hi el peu. El generós equipament permet fer-hi de tot.
A mi tampoc em sortirà i tibo d'A0.

Arribem al cim de la Pam a Pam i caminem cap al peu de la cara oest del Mirador de Sant Joan, a tocar del camí pel que després baixarem.
La via continua per un llarg tombat fins un nou llabi on s'ubica la reunió. Aquest llabi es supera còmodament amb una bona tibada de l'excel·lent presa que hi ha, i arribem així al cim.


R3 sota el llabi i R4 quasi al cim.

Va costar de que sortíssim tots sencers a la foto!

Ressenya extreta de www.lanochedelloro.com

Amb ganes de més activitat, aprofitem la proximitat de les plaques del Serrat Superior de Muntaner per fer esportiva.

Escalem vies des de V fins a 6a+ (que sembla 6b), tan de les equipades pel Joan Vidal com les dels Olmo-Urquiza. Amb la guia en ma ja les detallaré.

1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

Ei Sergi! nosaltres hi vam anar des de Sant Joan, com a bon alpinista no t'espanta caminar oi? la via és divertida i curiosa, amb poc ambient excepte el segon llarg, però en conjunt val la pena.
Diumenge veig que encara no fèia massa calor!