Baumes i còdols als Ports. I

3 i 4 de desembre

Sud, sequera i calor, son termes que associem l'un amb l'altre, i condicions que no es donaren aquests dies als Estrets d'Arnes.
Les plujes s'havien decidit pel sud, i l'aire fred havia fet la seva primera entrada de la tardor, quedant un terreny moll i una temperatura baixa que l'esbiaixat sol ja no era capaç de vencer.

Posar-s'hi d'hora no val la pena, i voler fer massa coses tampoc; entre que la roca està en condicions i que la fosca de la nit arriba molt aviat, el dia queda molt curt.

Parets dels Estrets d'Arnes (Moles del Don).

Avui, que arrime tard, triem la Tintin, i no deu ser tan tard quan som els primers del dia a pujar aquesta concorreguda via (tres o quatre cordades ens seguiran).
La via és de les mes asequibles i equipades de la zona, i fem be de triar-la, doncs és el primer cop que escalem als Ports i aquí el grau i l'equipament de les vies tenen les seves peculiaritats.
Fent ús i abús de les ressenyes dels kutrescaladors (l'endemà també les utilitzarem), escalem aquesta via sortint per la via Arrels, flanquejant per tan sota el sostre que forma la berruga del capdemunt de l'esperó, conferint així molt de caracter a la via que d'altre manera seria una curta matinal.

L1: completo l'equipament amb algún alien a la fisura de la dreta.

R1, amb les Gronses al fons, i la Silvia iniciant el L2, amb el pas més difícil de la Tintín, de IV+, que no de la via sortint per l'Arrels.

Després del plaent llarg 3, ens desviem a l'esquerra, a flanquejar sota el sostre fent el que serà el nostre L4.

El passatge comença molt còmodament, per unes vires que van ascendint i que es poden protegir amb algun tascó i algun tricam. Sota el sostre trobem un spit (de fet n'hi ha dos, però el primer em queda molt avall; he flanquejat molt amunt), i la roca canvia, fent´se molt llisa, tot i que poc vertical.

Algun tricam molt precari em tranquilitza, però el flanqueig és fi. Després d'un altre espit arribo a una repisa molt còmoda on hi ha la reunió, de dos parabolts amb cadena.

Toca ara a la Sílvia el L5, que està graduat de V-, però amb un pas que es fa mirar, tot i que està ben protegit.

Arribem així al capdemunt de l'esperó i ja només resta baixar per la canal, que encara reserva un ràpel quan s'encaixona.

Amb aquesta concorreguda i assequible escalada ens iniciem als Ports, on abans només hi havia caminat.

Ressenya dels kutrescaladors.