dimarts, 3 d’abril del 2012

Opus spicatum

30 de març del 2012

Oberta des de baix l'any 2000 pels germans Masó, aquesta via, enllà de la paret oest del Cap de Mort, és ideal per a les tardes que ja son ben llargues, doncs l'orientació oest garanteix sol fins a l'últim raig.

Com molt be reflexa la ressenya, anirem passant diferents franges de roca, unes més compactes que les altres, però gairebé sense aquella última tirada de roca increïble típica de Sant Llorenç, doncs aquí acabem la via per una canal-xemenèia i a una alçada lleugerament inferior al de l'estrat cantellut i bo que tan ens agrada.



L'Agulla de la Creueta s'aixeca adosada a la paret principal del primer pis de la Mola de Sant Llorenç del Munt.


El primer llarg comença tombat i va a buscar una llastra on hi ha un pitó, i on em caldrà posar un estrep, doncs la qualitat de la roca i la verticalitat no em deixen sortir a la repiseta que forma la pròpia llastra. Sobre una altra franja argilosa, apareix una franja de grans còdols grisos, fiables, on cal enfilar-s'hi per xapar l'espit i entrar en una canaleta plena de terra i herba. Afortunadament una sòlida savina permet assegurar-s-hi, seguida d'una alzina on també m'hi agafo, doncs la terra és absolutament esllavissadissa.

Faig cordada amb el Jaume.


La Sílvia puja de primera fent cordada amb la Marisa, a qui no puc fer quasi cap foto.

La lògica em demanaria de fer una reunió aquí, tot i els pocs metres ascendits i els pocs que queden, doncs la corda fregaria menys i es veurien bé els companys, però els aperturistes no ho consideraren així i el llarg segueix.

La canaleta de terra i vegetació aviat esdevé una fisura vertical que s'abomba en fora, amb una roca arrodonida d'escasses preses de mans, molt compacte però. Descanso penjat de l'espit que hi ha i m'ho miro. Obrint be els peus m'elevo i aprofito la fisura per a col·locar-hi l'Àlien vermell i sortir, encara amb poca presa de mans fins a caçar un pitó mig amagat a l'herba.

A la dreta hi ha una ample repisa amb la reunió.

El segón llarg, de només 15 metres, consisteix a pujar per una xemenèia-diedre que separa l'Agulla de la Creueta pròpiament dita de la cinglera principal, però que exigeix superar un atlètic pas, on els peus queden sota la bauma.

Al capdemunt de l'agulla, com el seu nom indica, trobem la creueta metàl·lica que la identifica i una fita que amaga el minúscul pot amb el llibre de piulades.

Marxem caminant a trobar el camí que baixa al peu de la paret oest entre el Cap de Mort i el Cavall Bernat.
En definitiva resulta una escalada amb de tot: plaques, terra, còdols, fisures....

Ressenya extreta de www.santllors.com