dijous, 28 de maig del 2009

Bujaruelo: busquem neu però només trobem aigua.

El cap de setmana teniem la intenció d'ascendir la cara nord del Taillón, aprofitant que aquest any havia nevat força i que en aquesta època acostuma a haver condicions bones en aquests cims.


Aparquem a Bujaruelo i comencem a caminar pel gr en direcció al port.


Les previsions per al cap de setmana son de plujes i tempestes de tarda, però el temps aguanta bastant, caient només algunes gotes.


La neu està molt transformada i força dura; les raquetes s'haurien pogut quedar a casa.


Degut a les últimes pluges i a les elevades temperatures els torrents i rius baixen com mai. Afortunadament els ponts de neu aguanten.


Els núbols tapen el cim del Taillón per la tarda.


Arribem plovent i ens afanyem a plantar la tenda, on ens hi estarem tota la tarda i tota la nit sota la pluja, cada cop més intensa. No fa gens de fred.


El desglaç ha estat més intens del que ens pensavem, després d'un parell de setmanes d'altes temperatures i pluja.


A estones s'obre alguna clariana i a estones cau algun ruixat.






Així doncs repleguem la tenda i baixem cap a San Nicolás de Bujaruelo.


Tot baixant el sol toca de ple per un moment.


Al migdia passem per Collbató i decidim aprofitar la tarda fent una mica d'escalada esportiva a la placa Gandhi, al costat del Jardinet.

diumenge, 17 de maig del 2009

Via llarga, llarga ... a la Roca Narieda: Cafè, copa i puro

Tot i que el sol ja apreta, aquest és un cap de setmana amb temperatures encara relativament baixes, i es pot escalar una cara sud a l'Alt Urgell.
Aquest tipus d evies m'agraden, i ja ens haviem proposat de fer la 'Cafè, copa i puro' fa temps.
Així doncs a esmorzar a Coll de Nargó i a les 10 del matí deixem el cotxe poc abans del poble de Canelles.


Vista de la cara sud de Roca Narieda, a la vall de Canelles.
L'aproximació no la fem del tot bé, i ens posem per terreny inestable i ple de matolls que ens fa suar de valent.


Vall i poble de Canelles. Contrast entre les pelades cares sud i les vegetades cares nord.


Començo amb al L1, trobant més ponts de roca dels que diuen les ressenyes.

Wolfgang al L1 i al L2.

R1: pont de roca, espit i reforç amb un friend.


Escalant el L2. Els trams amb terra van apareixent al llarg de la via, però no molesten.

R3 en dos magnífics ponts de roca; reunió còmode amb ombra i tot.


Quarta tirada: ens dirigim cap al sostret i el superem per la dreta; algú hi ha deixat un tascó que aprofeitem per a assegurar-nos-hi.





L5.




R5 en un spit i un pont de roca, reforçada amb un friend.


El Wolfgang arribant a la R5.


Amb el L7 comença el primer flanqueig, cotat de V+ degut als passos d'adhrència que s'hi ha de fer.


L7


Quanta roca per fer a la vall de Canelles.


Arribant a la R5; inici del L6; flanqueig del L7.


El L9 és el més curt de la via, fàcil i molt espectacular, doncs travessem el desplom que ratlla en diagonal la paret.


La sortida d'aquest llarg es fa al costat de l'arbre, on trobem una comodíssima reunió en una gran alzina.


L8: placa d'adherència fins la R. L12: pas de 6a: el Wolfgang obre aquest llarg, el pas no li surt ja que el spit està lluny i el coco apreta, i posa un friend per fer A0.


Passo de segón el 6a i caic; ho torno a provar i passo; de primer hagues patit de valent. A la 3ª imatge últim flanqueig al L13.





L13, V+: ja cansat, faig Ao a l'últim spit.


Cim. Esplèndides vistes de Coll de Nargó.


L13, L14, i descens.




Ressenya complerta aquí.