dimecres, 31 de desembre del 2008

Roca molla a Collbató

Com que les ganes poden més que la raó, després d'una pluja durant la nit, ens dirigim a Collbató a escalar.
El color de la roca delata aigua, molta aigua, per tan, busquem un sector ben fàcil, com el Jardinet.

Comencem per les vies de IV, això si: quart passat per aigua. És com quan travessem un riu i caminem sobre les pedres per no posar els peus a l'aigua. 

L'Albert esquivant tolls.


A la dreta veiem ja oberta la variant de la Cama de Perdiu, de 6a i que comparteix final amb la Projecte.


La roca poc a poc va assecant....


i mentre uns escalen els quarts els altres provem els sisens.


Despenjant-se de la variant de Cama de Perdiu (6a) a l'esquerra i de la variant de la Projecte (6a) al centre. La Projecte en si queda una mica més a la dreta, paralela a la fisura vertical per la seva esquerra.

Una altre via a la Miranda de Can Jorba: Josep Maria Andreví

El passat 24 de desembre vàrem fer aquesta magnífica via, de regust clàssic: assegurances justes, aprofitament de ponts de roca, sabines, i última reunió en un pi.

Via de 3 llargs escalada amb la Silvia i un amic seu, el Paco: un llarg per a cadascú.

Començo jo amb al L1, 30 m, Vº, que en fred fa patir: 5 spits i 2 claus, poso algun friend; L2, 30 m, V, 4 spits i 1 clau, ja toca el sol i obre el Paco; L3, 40 m, V, 3 spits i 1 clau, obre la Silvia i posa tot el que pot.

Descens en 3 ràpels per la mateixa via.

Com que em deixo la càmera al cotxe no tinc cap foto.

diumenge, 21 de desembre del 2008

En bicicleta per la carena de la Serra de l'Obac.

He caminat molts cops per aquesta carena, i he pensat molts cops provar de pedalar-hi.
L'abundància de neu al Pirineu ens fa desistir d'anar-hi, i com a alternativa proposem aquesta pedalada.
Quedem tots a Terrassa i sortim Avinguda del Vallès amunt.
Travessem Matadepera resseguint la riera de les Arenes, fins a Can Roure, on prenem la pista que puja al collet del mateix nom.
Flanquegem la serra de Les Pedritxes fins els Morros Curts i la Torrota de l'Obac on una primera rampa trialera ens fa baixar de la bici. Passem el pou de glaç i prenem el corriol cap al collet Estret: comença el tram més maco de la sortida.


Encreuament del camí que ve del collet Estret amb el camí Ral que puja de La Barata.

Castellsapera a l'esquerra: el camí flanqueja per la seva cara oest.


Al llarg de la carena s'alternen els trams de bosc dens amb les clarianes de la roca nua, que ofereixen unes vistes espectaculars de Montserrat.


A l'encreuament del camí Ral amb el Gr5, cal deixar el primer i agaafar el segon cap al nord. El Jot's, el Rafa i el Juanma no ens veuen i continuen pel camí Ral. El mòbil fa el seu servei i reculen amunt.


Al Coll de Boix deixem el Gr5 i anem cap a la Coma d'En Vila, on apareixen el Montcau i el Montseny nevat a l'est.
Una mica més endavant deixem el camí que va a Mura i ens desviem a l'oest cap al Puig Andreu, en complicat descens que ens fa baixar de la bici, fins el Collet Roig. Per pista en ràpid descens passem pel Puig de la Balma i arribem a la carretera de Mura a Rocafort.

Una mica d'asfalt i cafè a Rocafort, que fa fred.


Des de Rocafort baixem seguint la riera de Nespres (o de Mura).


Certs trams del camí estan complertament anegats per l'aigua de la riera. La intensitat de la natura es deixa sentir als nostres peus, molls al final del tram.


Després d'una lleugera confusió, deixem enrera la casa de les Tines i seguim el Gr 5 cap al Pont de Vilomara.


Un petit tram d'asfalt i arribem a l'estació de tren de Sant Vicenç de Castellet.


Cervesa, foto i tren cap a Terrassa







dilluns, 15 de desembre del 2008

Aresta Est a la Pastereta x2

Dissabte 12 ha de fer bon temps segons les previsions, però el dia comença ennubolat i això motiva que algú es 'raji'. Així doncs la Silvia i jo ens dirigim al Clot de la Mònica.
Ens enbardissem per veure com està la roca, i veient que està seca decidim pujar cap a la Pastereta.

Mitja hora i arribem a peu de via; comencem a equipar-nos i m'adono que l'arnes no hi és! 
Avall cap al cotxe i novament amunt, aquest cop descarregat de material i esbufegant: aproximació x2.
Almenys la 'pèrdua' de temps ha servit per que el sol vagi imposant-se als núbols.


Aresta Brucs de la Pastereta.
Com que es veu que és dia de fer les coses dues vegades, m'equivoco i enlloc de seguir els parabolts verd de l'Aresta Est, en segueixo uns de grocs entre aquesta via i l'aresta Brucs.
Arribats a la R1 ens despenjem i repetim el L1 per fer l'aresta Est integral.

El primer llarg l'obro jo: IV.


La Silvia continua amb el L2: V-. Quina roca més bona que hi ha!

L3: tiro jo per un tram de IV fins que tomba. El L4 no val la pena a no ser que es vulgui assolir el cim de l'agulla, però ocasiona un retorn llarg.

Ràpelem avall, i com que toca fer-ho tot dos cops, repetim els L1 i 2 alternant-nos en l'apertura, així probem el grau tots dos de primer: x2
 


El Frare de Baix: queda pendent el seu famós IV.

dilluns, 8 de desembre del 2008

Canaleta dels Mussols al Bony d'Envalira

Un altre cop tornem a l'alta vall d'Envalira, però aquesta vegada no entrem al circ de Pessons.
Pensem en una ascensió curta i amb poca aproximació per no acabar tard, i anem al Bony d'Envalira.

Arribem a l'aparcament del Grau Roig encara fosc i aprofitem per a esmorzar, fins que a les 7 clareja i ens preparem.

Els primers raigs de sol toquen el pic d'Ensangents.

i les llunyanes muntanyes del nord. El Bony encara és a l'ombra.

Cara N del Bony amb les 2 canals N i la dels Mussols més a l'est.
La quantitat de neu i la seva qualitat dificulten l'aproximació.


Entrats a la canaleta, veiem que la neu no millora gaire, no està gens transformada.
Comencem desencordats fins on les ressenyes indiquen la R1, que per nosaltres serà la R0.

  
El Carles va davant i obra el primer llarg. Com que portem dues cordes de 30 m farem el segón llarg en dues tirades.


L'estat de la neu aconsella assegurar força. El Carles arriba ja a la R1.

   
Fotos de Carles: jo arribant a la R1 i començant el L2.
La ressenya original indica cap a l'esquerra del ressalt, però l'estat de la neu em fa decidir per la seguretat de la roca. Així doncs surto a plena roca per un tram molt vertical. Després d'aquest tram rampa de neu de 45º i R2.


El Carles acabant el L2 i sortint de la canal.


Sobre l'aresta est del pic s'acaben les dificultats tècniques, però comença un fatigós tram de neu profundíssima fins el cim.
Les imatges parlen soles...

 
A estones hem de 'nedar' per a superar ressalts amagats.



Pic Negre d'Envalira al fons (amb moltes canals per a fer) i descens.


El Bony des de al carretera que puja al Port d'Envalira.
Ens n'anem amb la satisfacció d'haver resolt i superat les dificultats que s'han presentat sobretot per l'estat de la neu, per altra banda normal degut a les dates en que comencem aquesta temporada.

dilluns, 24 de novembre del 2008

Agulla de Can Jorba

Fa fred i el sol que toca al vessant sud de Montserrat s'agraeix en aquesta època.
Triem l'Agulla de Can Jorba i la via Bego-Miguel-Kush, equipada amb parabolts.
Poc a poc vaig coneixent aquesta muntaña a través de les seves parets i barrancs.

Les primeres i últimes hores del dia ens ofereixen imatges on la roca s'imposa sobre els altres elements del paisatge. Llàstima de no portar la càmera bona ...
Miranda i Agulla de Can Jorba (a l'esquerra), Torrent del Migdia (per on transcorre el Joc de l'oca) i l'Ajaguda (a la dreta).


Creuament de vies: l'Oriol i uns altres escaladors fent la Escabroni Escapullini.

 
La primera reunió la faig per equivocació en una sabina al costat de la primera reunió de la Sol Solet; la via original puja més amunt, fins a la primera reunió que comparteix amb la Escaroni.
Al costat 2ª reunió (3ª per a nosaltres).

L'Aurore arribant a la 3ª reunió.
L'Oriol al quart llarg.
L'Oriol obre el cinquè llarg i jo el sisè, ja en plena Agulla.
L'Oriol i l'Aurore al 6e llarg. 

Capdamunt de l'agulla i descens cap al Torrent del Migdia.

 
Baixem pel Joc de l'Oca, al Torrent del Migdia.
Els trams inclinats els fem a braços per les cordes; als verticals fem ràpels.
Característic tram del gran bloc encastat.

El sol comença a baixar i amb nosaltres es despedeix de Montserrat.