Dissabte ens dirigim a la vall de Pineta i a migdia comencem a caminar cap al Balcón del mateix nom, per passar-hi la nit.
Decidim no agafar la tenda tot i les tempestes anunciades, però no ens caldrà, tot i ploure.
La pujada al balcó està bastant neta de neu, fins l'embut final, on ens posem crampons i ens abriguem una mica.
Últims metres de la rampa nevada de l'embut.
Vistes cap a l'est arribant al Balcón de Pineta.
En superar l'embut i arribar al Balcón, captiva la visió del Mont Perdut.
Demà ascendirem per aquesta paret majestuosa.
La pujada al balcó està bastant neta de neu, fins l'embut final, on ens posem crampons i ens abriguem una mica.
Últims metres de la rampa nevada de l'embut.
Vistes cap a l'est arribant al Balcón de Pineta.
En superar l'embut i arribar al Balcón, captiva la visió del Mont Perdut.
Demà ascendirem per aquesta paret majestuosa.
Per sort l'aixopluc natural està lliure i l'ocupem. Passem aquí la nit mentre van caient ruixats.
... i tenim vistes inmillorables!
El diumenge, a les 5:30 aproximadament ens deixem el cau i ens dirigim a la paret nord del Perdut. Faig una foto al bivac, i a la següent sorpresa: tot blanc, la càmera s'ha mort.
Ascendim la clàssica, per la canal de l'esquerra, tot i que veiem una traça que puja directament pels seracs.
La neu està en òptimes condicions: els crampons mosseguen bé i es clava just la punta de la bota; l'ascensió és molt còmode.
Sortim de la canal i flanquejem la glacera cap a l'oest, fins les rampes que enllacen amb la gracera superior.
La rimaia comença a obrir-se, però encara no hi ha dificultat per a creuar-la.
La rimaia comença a obrir-se, però encara no hi ha dificultat per a creuar-la.
Travessem la glacera superior en diagonal ascendent fins la canal que ens ha de portar ja a la carena cimera.
Aquesta canal, a la seva meitat, presenta el tram més delicat, doncs trobem el glaç i la neu al límit, progressant a base de ganxos per no trencar el glaç, que a sota és una cascada d'aigua. En aquest punt és on a l'Oriol li cau la càmera i se li mulla tota.
Finalitzada la canal arribem a l'aresta cimera i per suaus rampes de neu fem el cim a les 9:00 aprox.
Foto de cim (amb la càmera de l'Oriol tot i estar mullada), menjar, beure i avall per l'Escupidera.
El Dedo del Monte Perdido. A mig dencens de l'Escupidera, ens dirigim a l'est cap al collet que hi ha al sud del Dedo. Des d'allà escalem la canal situada més a la dreta.
L1: 15 m, III+ molt descompost; protegim amb friends. Reunió en un gendarme amb merlets.
L2: 15 m, IV, fisura bona per a protegir amb friends, totalment descompost a la sortida. Reunió en un gendarme amb merlets i maillón per a rapelar.
Descendim en un ràpel de 30 m.
L1: 15 m, III+ molt descompost; protegim amb friends. Reunió en un gendarme amb merlets.
L2: 15 m, IV, fisura bona per a protegir amb friends, totalment descompost a la sortida. Reunió en un gendarme amb merlets i maillón per a rapelar.
Descendim en un ràpel de 30 m.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada