Cim popular, accessible i segur, permet, degut a l'existència de la petita estació d'esqui de Tavascan, ascendir-hi amb els esquis als peus des del cotxe, tot i la poca neu que hi ha actualment.
Amb més esquiadors de muntanya que de pista, pugem per pista (la única que hi ha), fins a deixar-la, seguint tot el sistema del torrent de Mascarida fins als seus estanys.
El pic de Coma del Forn culmina aquesta conca.
Neu transformada i glaçada a estones, vistes magnífiques i la tranquilitat dels Pallars: aquests son els trets més característics de l'excursió.
El vent acumula la poca neu d'enguany; el circ format pel Certescan i el Flamissella és inconfusible.
El Jot's i l'Albert ens acompanyen amb raquetes; la Sílvia esquia fins el cim.
Muntanyes que semblen petites adquireixen grans dimensions quan ens hi comparem.
2 comentaris:
La Silvia esquia fins el cim, el David se la mira, es posa les mans al cap, i pensa.. pobres esquís!!!
Sergi, aquest any la neu ens ho està posant difícil!! aquesta sortida del Pic de la Coma del Forn l'he fet moltes vegades i sovint transcollavem a fer el Ventolau, qwue té un descens boníssim pel barranc que baixa directe al refugi.
Ànims que ja veuràs com acabarà nevant! però llavors no podreu sortir per massa neu!!!
Publica un comentari a l'entrada