divendres, 23 de setembre del 2011

D'Ost (Oust) al castell de Mirabat

16/8/2011

El concepte de Prepirineu es fa extrany al vessant nord de la serralada, doncs la seva transició cap a la plana és ràpida i brusca.
Al cor de l'Arieja, el Pirineu es desfà en verds i frondosos turons, entre els quals hi viu una població que no es dedica només al turisme, com passa a l'altre banda.


Travessem el silenci dels carrers d'Oust i caminem per carreteretes locals cap als paratges de Palouard i Mounetou.
La cria de porcs a camp obert deu ser una activitat força important en aquesta zona. Arreu trobem camps tancats amb porcs de totes les edats i mides, que campen, dormen i s'enfanguen a voluntat.


Després de Mountenou, el camí entra en un d'aquesta camps, reservat a inmenses trujes cadascuna d'elles envoltada de 10 o 12 garrins ben petits, que juguen i s'ens apropen cusiosos. La tendresa que desperten els garrins contrasta amb la por que fan les trujes, que sense cap mala intenció només s'acosten a veure si els donem alguna cosa per a menjar.


El paisatge ramader i humanitzat, viu i habitat, deixa pas al fosc bosc de faigs, que fa equilibris per poblar el fort pendent del Bosc de Mirabat.
Per grans llaçades, que d'altre manera seria impossible, el camí puja humit i enfangat fins les runes del castell.


Les vistes al Montvalier son inmillorables.



2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Impresionat el Mont Valier des d'aquestes contrades, el vas ascendir?

Sergi ha dit...

El tinc pendent el Montvalier.
És un cim d'aquells que porten temps a la llista d'intencions, i amb itineraris tan diferents com el corredor Faustin o la cresta nord.