Serra de Carreu de cap a cap

Des que vaig escalar-la, que s'em va posar entre cella i cella de recorrer tota aquesta serra pel seu damunt, i havia de ser en aquesta època tardorenca, quan el cel és net i la llum del sol baixa, quan a la solana fa calor i a l'obaga fa fred.


Bòixols encara a l'ombra.

El silenci de Bòixols ens suggereix de no quedar-nos al poble a sopar i passar-hi la nit: trencariem aquella pau. Ens desplacem uns kilòmetres abans, on al costat de la carretera hi ha un prat, en el qual no molestem ningú. Olor de farigola i un cel enlluernador d'estels ens acompanyaran tota la nit. Seria pecat privar-se d'aquests luxes amagant-nos a la tenda: el bivac s'imposa!

L'excursió al llarg de tota la serra ens permet aprhendre la geografia prepirinenca més pura: un petit poble sortosament habitat, un rosari de granges actives al seu voltant, la llarguíssima paret vertical, llisa i eixuta, amb una base molt erosiva i seca al sud i un bosc consirerable al nord; voltors, ramats i algún cabirol despistat que fuig entre els arbres.

Ressenyo l'itinerari seguit i numerat sobre el mapa:

1. Del Bòixols prenem la pista asfaltada ascendent, a l'esquerra de la font.
2. Agafem una pista de terra a la dreta.
3. Voregem Cal Cerdà per l'est; prenem una nova pista a l'esquerra. Abans de creuar el torrent pugem cap al llom a la dreta, per terreny erosionat i erm, en direcció nordoest.
4. Arribem al Grau de Queralt, ja al capdemunt de la serra. Girem a l'oest i comencem a carenejar per bosc i matolls, sense camí, buscant el terreny més esclarissat vora la cinglera.
5. La serra es fa estreta i esmolada; haurem de flanquejar algun ressalt pel nord, herbós i relliscós. Trobem una gran fita de pedres amb un sistema de rapels cap al sud. Tres-cents cinquanta metres més endavant hi ha la última reunió de la via 'El cap i el passarell amb els ous al clatell'.
6. Cap de Carreu, cim més alt de la serra.
   
7. Descendim cap a un coll boscós: Pas de la Ce, possible descens al sud.
8. Després de carenejar llarga estona arribem a Gallinova, últim cim de la serra. Descendim cap a l'oest entre bòixos (virem a la dreta, doncs veniem direcció sudoest).
9. Una abertura a la valla metàl·lica existent vora el cingle permet canviar de banda. Descendim uns metres i continuem en la mateixa direcció per la pedregosa feixa en descens.
10. Girem a l'esquerra per uns graons rocosos amb molta grava: Pas del Llop. Novament a l'esquerra flanquegem per tartera i matolls cap a la Collada del Trumfo, a l'est.
11. Collada del Trumfo: prenem una pista en descens que després d'una ziga zaga va en direcció est.
12. Cruïlla: nova pista a l'esquerra amb una mica de pujada. Passarem per tot un seguit de iurtesdisseminades pels camps.
    
13. Final de pista, que passa a ser un camí.
14. Arribem a una casa en runes. El camí acaba aquí i es converteix en un corriol que de vegades s'ha d'intuïr, doncs el terreny és molt erosionat. Comencem a pujar.
    
15. Camps i pista. La prenem en direcció est, seguint sempre la pista principal en les cruïlles.
16. Cruïlla: deixem dues pistes a la dreta. La nostra fa una tancada corba a l'esquerra.
17. Comença l'asfalt. Uns metres més avall deixem a l'esquerra la pista de terra que hem agafat a l'ascens.