divendres, 2 d’abril del 2010

Corronco de Durro

'Les muntanyes es pujen des dels pobles!' diu el nostre amic David.
Estrictament no és aquest el cas, doncs vàrem iniciar l'excursió a La Mola, antic molí que aprofitava la força de l'aigua dels torrents, situada a mig quilometre del poble i a una cota de 1450 m aproximadament.

La neu comença sobre la cota 1700 i per tan hem de pujar pels camps amb els esquis a l'esquena. Això és esqui de muntanya!
En un terreny tan herbós com aquest, uns escassos centímetres de neu son suficients per poder progressar. A la primera clapa ens posem els esquis, i ràpidament el mantell guanya gruix. La neu és dura però recoberta per una fina capa de neu recent: el descens serà un plaer.

Els núbols van passant, amb tendència a clarejar, però l'arribada al cim no pot ser més tètrica.

Clareja i el paisatge s'ens mostra.

Efectivament el descens ens ofereix pales de somni,i aprofitem la baixada fins l'última ondulació del terreny, on la neu s'hi conserva, esquiant en una mena de sender blanc enmig de l'herba encara seca que fa pocs dies que se l'ha tret de sobre.
 El Corronco des de la Mola, encara ben nevat però en alçada.
Descans sota el plaent sol primaveral: s'ha acabat l'hivern.