diumenge, 2 de maig del 2010

Cingle de la Via 'Estambul', contraforts de La Pola a la Serra de l'Obac

Tan passar-hi caminant per sota i fins que el Vèrtex núm. 227 publica les ressenyes que no penso en escalar-hi.... Potser les vistes i la bellesa del lloc aparten la mirada de les parets! Agraeixo i lloo des d'aquí la magnífica revista que publica la FEEC.

Sigui com sigui, un matí de diumenge sense un pla gaire definit és el moment ideal per tastar la zona. El que no és tan ideal és que hagi passat tota la nit plovent, però afortunadament la roca ha assecat i es deixa escalar.

Aparquem a l'Alzina del Salari i caminem pista (antic intent de carrer) amunt, per la que es desvia a l'esquerra i ens porta al coll de Tres Creus. Aquí prenem el pedregós camí que flanqueja La Pola (o Turó de Tres Creus) pel sud, en direcció oest, amb unes magnífiques vistes de Castellsapera i el Paller de Tot l'Any, enmarcades per Montserrat de fons.
Pel camí explorem els peus de via del Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus, un sector d'esportiva que hi ha uns metres enllà (entrades explossives!) i les vies del curiós Setrill, amb un aspecte terrós i descompost que fa por d'escalar. Projectes per a propers dies, doncs.

Arribem al peu del Cingle de la Via 'Estambul', on ben curiosament és la via qui dona nom al lloc. Entre el camí i la paret hi ha afortunadament un tram de roca planer, i dic afortunadament per que és el receptacle de la pluja de pedres que ocasionarà l'escalada, que altrament impactarien als caminants que passen i ens miren.

Comença el Wolfgang amb el L1, de 30 m.
L'entrada és una bauma que desploma, i posem l'estrep en un espit que es xapa de peu dret. A sobre, una altre bauma obliga a flanquejar a la dreta, sense cap assegurança fins 10 m més amunt; aquest tram és exposat, i un parell de friends a la bauma serà l¡unic que ens protegirà d'una caiguda directa a terra.
Tornen a apareixer els espits, amb un tram de IV i V. La roca s'esmicola; s'ha de provar cada presa abans d'agafar-s'hi; s'ha d'escalar sense fer força.

La reunió es fa en una alzina visible des d'abaix.

Continuo jo amb el segon llarg, de només 15 m. Aquí tot canvia: roca excelent i assegurances generoses. S'escala una placa a la dreta d'un diedre-ximeneia, que permet en alguns passos, especialment a la sortida, apoïar-hi l'esquena o fer oposició. La roca és cantelluda però la posició s'ha de mirar; és força vertical.

Al capdemunt fem reunió en una sòlida savina.

 Ja que és dia d'exploració, decidim pujar al turó de La Pola per fer el descens, buscant el recorregut més net de vegetació. L'Altre opció seria rapelar des de la savina, que de fet és el que indica la ressenya del Vèrtex.

Entrada en Ae de la via Tritón.

Descendim novament on erem, al peu del cingle, i escalem ara la via Tritón.
La via te un caire totalment esportiu, 15 assegurances en 17 m, tot i que es pot empalmar amb el segon llarg de l'anterior.
Aquesta abundància d'equipament s'agraeix degut al grau (6a en un pas) i a la roca, que obeeix a les característiques de la base de les cingleres de Sant Llorenç. 
Així doncs pugem i ens despengem, fent-la tots dos de primer, jo amb les cintes posades.

Marxem satisfets de l'escalada de descoberta que sempre és Sant Llorenç, amb propostes de noves escalades i nous sectors, com el Morral del Llop, iluminat pel sol entre els núbols de tempesta.

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Bentornat a la roca Sergi! a més amb una via de tall clàssic i roca encara més clàssica, enhorabona.

lux ha dit...

Ei Sergi!
si mica en mica ja ens hem d'anar fixant en la roca...
Ara començar a Sant Llorens es sempre un bon entreno!

Sergi ha dit...

Sant Llorenç m'encanta en tots els sentits. Les vies son curtes, si, però els racons son infinits.

Amadeu ha dit...

Hola a tots!
Es molt gratificant llegir comentaris com els teus SergiC,els comparteixo plenament.I hi afegiria que aquests racons també son eterns.