Els companys coneixen millor que jo aquesta regió de Montserrat, i em deixo portar.
La primera agulla que escalem ja és als confins de la regió, potser ja a Frares: la Sense Nom.
Escalada plaent i tranquila, on l'únic elements que farà la gitza és el vent, i amb la dificultat, sempre baixa, que va augmentant fins els primers passos del quart llarg de quart més.
La canal Ampla és un tresor de bosc envoltat d'Agulles; els noms propis son literals aquí.
Des del cim descendim al collet nord, envoltats per l'Ànec, l'Agulla Passola, el Caputxó de Semir... Confesso que és una de les zones de Montserrat que més desconec i ja he posat l'ull a alguna que altre via.
2 comentaris:
Sergi, agulles no ens ho acabarem mai!! enguany com no canvii em sembla que escalarà molt...
tan de bo m'equivoqui i demà començi la neu!!
Salut, roca i NEU!!
Realment, Montserrat és infinit i permet infinites mirades.
jaume ll
Publica un comentari a l'entrada