Rigorós hivern a la Pala Sud del Tristaina

Un dels caps de detmana que s'anuncia com dels més freds de l'hivern, penso que una cara sud, després de calorades inusuals, estarà glaçada d'allò més i serà ideal per a fer una ascensió directa, sense necessitat de buscar l'encaixonament d'una canal per a trobar-hi condicions òptimes.

Tots els factors es confabulen i les condicions acaben essent les previstes, però s'hi afegeix element amb el que en principi no hi comptavem, si més no d'una forma tan prominent: la neu recent.
La nit de divendres a dissabte cauen uns quants cm de neu nova, que, transportada pel vent, en son molts més en zones d'acumulació.
Aquest fet, i el fort vent previst, em fan augurar un fracàs en la nostra intenció, però no srà així.
Abandonar l'escalfor del bar i del cotxe costa, però, finalemnt, a les 8:30 enfilem la pista de la Canaleta cap al pla situat a la cota 2200, d'on surt el camí cap al circ de Tristaina, amb l'estació d'esqui de Vallnord encara muda, buida, silenciosa.
Sotterrat sota la poca neu, s'intueix el camí, i el seguim obrint traça fins l'estany Primer (primer del circ).

En els pendents orientats a suodoest l'acumulació de neu és notable, i convida a adaptare l'itinerari al risc d'allaus que pugui haver-hi; el fort vent ha transportat grans quantitats de neu de la passada  nit, i les acumulacions ho posen de manifest.
Aquest fet és el que ens fa evitar el primer tram de la pala sud directa, el que supera les primeres canals a tocar de l'estany de Tristaina: les acumulacions de neu son importants aquí.
Decidim anar guanyant alçada pels pendents moderats del circ en direcció al collet de la cota 2696, al sudest del cim, on comença la segona canal.

Esquivant les acumulacions més importants, entrem al con de dejecció de la canal, on la neu és molt dura. Ascendim per aquesta neu, que encara amaga alguna acumulació, fins l'aresta cimal, on una escadussera cornissa ens condueix al cim.
Unes pales a llevant ens porten, prop de la cresta, novament al collet al que ens dirigiem durant l'ascens. Alguna desgrimpada sense massa dificultat i alguna pala delicada ens permeten descendir fins a retrobar la nostra traça.

Cara oest del Abellers, amb l'interessant canal que la ratlla.

Havent-se amagat ja en sol, arribem al punt de partida, en ple brogit ara que els esquiadors abandonen l'estació.