Aquesta aresta, que forma part de la cinglera que s'estén a l'est de la canal de les Bruixes, és molt accessible i propera, i de descens ràpid i còmde per l'esmentada canal.
La via Ricard Mampel Dalmases és de recent creació, repetida poc després de la seva obertura pel Jaume Grimp, i es nota que és nova. La roca és encrostada, encara per netejar; cal repetir-la més.
El Wolfgang, que està fort, obre el primer llarg, fent una bona cata de la roca, pedra a pedra, i així, amb calma i seguretat, arriba a la reunió. El llarg està perfectament equipat, en consonància amb la qualitat de la roca; el tram d'artificial es fa molt be sense estreps.
L'estètica aresta, superada pel Wolfgang. Fotos de la Sílvia.
El segon llarg em toca a mi. És el típic llarg aventurer, tremendament estètic, amb roca excelent, d'aquells que otorguen tota la personalitat a aquest massís i a les vies que hi obren els que més be saben interpretar aquesta personalitat.
Entrant a la xemeneia i el Wolfgang a les seves entranyes. Fotos de la Sílvia.
Sortit de la reunió per terreny ajagut, m'asseguro a l'ultim parabolt de la via. A partir d'aquí penetro a la xemeneia (quasi cova, amb el seu pot de registre), on hom s'hi pot encastar de totes les maneres imaginables, i les assegurances son l'alzina d'entrada, un pont de roca (tan endins de la xemeneia...!) i un tricam que col·loco en un magnífic forat.
Ja sobre la cinglera, un gran pi permet fer-hi la reunió final. Per mi ha estat una escalada per repetir, curta però il·lustrativa de Sant Llorenç.
Els amics, la via, la muntanya i el capvespre: sublim!
2 comentaris:
Hola Sergi! content de tornar-te a llegir i més si és disfrutant d'aquestes petites joïes que amaga Sant llorenç.
Ja ho veus, Jaume: si hi ha activitat hi ha bloc!
Gràcies per 'passar-t'hi'.
Publica un comentari a l'entrada