dissabte, 16 d’abril del 2011

Via del Guillem al Tossal de la Feixa

Així com en una anterior ocasió vaig gaudir força de l'escalada en aquesta muntanya, aquest cop la via i la paret se m'han fet extranyes, i no serà per la companyia, ni per l'entorn, paradís eixut on escoltar les rapinyaires mentre el descans de a la reunió possibilita la contemplació.


Després d'un primer llarg de calentament i quasi de tràmit, pujo el segón, acotat com a Ae. Els parabolts em semblen allunyays per ser artificial i propers per ser lliure; no trobo preses ni posició ni m'adapto a la roca... massa temps sense escalar. Aquest llarg em marca la resta de la via.



 
La Txell, la Sílvia, el Wolfgang... la companyia ajuda a no defallir.


En un total de sis llargs arribem al capdemunt de la serra, estreta carena de verticals pendents, similar morfològicament a la de la serra de Carreu.


I després de les dificultats només hi ha una possibilitat: escalar més.