Menys mal que el vent acostuma a acariciar aquesta prominent regió de Montserrat, de vegades per desgràcia nostra a l'hivern, però per fortuna ara a l'estiu.
Buscant vies en cares nord, ens deixem enganyar per l'orientació nord-est de la més famosa de les cares Magdalena Superior. La 98 Octanos ens sembla una mica massa, i optem per la Ignasi Jorba (potser algú me'n va donar la idea...).
Els primers llargs tombats son ideals per anar emmotllant els peus als gats i a la roca.
Faig jo el primer i la Sílvia el segon, i de seguida arribem al peu del mur vertical que representa l'essència de l'agulla.
R0 i R1
La Sílvia a la R2 (des de la R1 i des de la R3)
Després de la Magdalena, baixant, és massa temptadora la paret de la Miranda de Santa Magdalena com per no tractar d'indentificar les vies i escalar-ne alguna.
Triem la línia de parabolts que hi ha entre la Canaleta de les Nimfes i la Gwendall, que després identifico com la Campos Magnéticos, nº 20 al croquis actualitzat de la guia de Gorros.
La graduació és de V per als dos llargs, però el ressalt final del segon llarg per a mi supera el V, doncs tot i les bones preses cal tibar.
Rapelem, i no satisfets encara, ens mirem les vies de la Miranda de Sant Joan.
Ens deixem enganyar per la guia, que entenc equivocada, doncs encarem l'única via (A la vora de la Belegada) on no hi ha cap artificial indicat, i és clar, topem amb la gran bauma del segon llarg, on els espits continuen amunt alegrement pel desplom.
La via consta de diversos murs amb baumes que cal superar amb passos decidits, fins la gran bauma que requeriria estreps.
Arribats doncs a la R1, reforcem els 5 burins que hi ha, afegeixo un mallón, rapelem i cap a casa satisfets de l'escalada.
Encaro el tercer llarg, que progressivament es va posant dret; mirant-m'ho be faig tot el llarg seguit sense parar; només trobo delicat un pas on les mans son molt rodones, però l'abundant equipament em fa sentir segur permanentment.
El següent llarg el fa la Sílvia; és menys vertical i amb més cantells.
Aquests dos últims llargs es gaudeixen tan que es fan curts, i realment ho son, amb només 20 m cada un.
Així arribem al cim de la Magdalena Superior.
Després de la Magdalena, baixant, és massa temptadora la paret de la Miranda de Santa Magdalena com per no tractar d'indentificar les vies i escalar-ne alguna.
Triem la línia de parabolts que hi ha entre la Canaleta de les Nimfes i la Gwendall, que després identifico com la Campos Magnéticos, nº 20 al croquis actualitzat de la guia de Gorros.
La graduació és de V per als dos llargs, però el ressalt final del segon llarg per a mi supera el V, doncs tot i les bones preses cal tibar.
Rapelem, i no satisfets encara, ens mirem les vies de la Miranda de Sant Joan.
Ens deixem enganyar per la guia, que entenc equivocada, doncs encarem l'única via (A la vora de la Belegada) on no hi ha cap artificial indicat, i és clar, topem amb la gran bauma del segon llarg, on els espits continuen amunt alegrement pel desplom.
1 comentari:
Bones!
Sembla que si que vareu disfrutar!
Me n'alegro ;)
Ara quina feinada vareu fer...
però clar venint d'aquestes vies de Sant Llorenç us devia semblar que volaveu!
Publica un comentari a l'entrada