dilluns, 13 d’abril de 2009

Directa de l'Avatar a la carena del Tossal de la Feixa (Coll de Nargó)

 

Com que la inestabilitat no deixa fer massa cosa al Pirineu, aprofito per fer roca a proposta del Wolfgang, que havia quedat amb la Eli per a escalar.
Així doncs tornem al paradís de Coll de Nargó i el seu entorn, amb els seus forns i pans, i les serres i parets que l'envolten.

Prenem la pista cap a El Serrat, i poc després del mas Santaeulària, després d'un revolt a la dreta, estacionem. 


Serra de Sant Joan amb el repetidor al fons, on vàrem escalar el passat 9/4/09.


Després d'estacionar el cotxe, travessem el característic camp d'ametllers vers el nostre objectiu que veiem al fons: la serra que culmina al Tossal de la Feixa.

La paret on transcorre la via correspon a la prolongació cap a l'est de l'esmentada serra, assolint directament la cota més alta d'aquest sector.


Les serres d'Oliana retenen la boira de la plana.

Ja som quasi a la placa on hi ha la dura entrada de la via; el fem en A0 gràcies a la proximitat dels parabolts. Al costat el Wolfgang finalitzant el llarg.

...i la Eli en plena feina.


El Wolfgang obre el segon llarg, descansa al passet dur i tira amunt sense massa problemes. La Eli puja segona i jo tercer.

Unes quantes fotos que em va fer el Wolfgang; a dalt a la dreta l'artificial del tercer llarg.


Continuo jo amb el tercer llarg, que comença amb un mur que es fa en Ae1.
A la foto la Eli després del mur d'artificial.


Després del mur una còmoda placa ens porta a la R3.

Continuo jo i empalmo els llarg 4 i 5, fent la nostra R4 a la feixa on hi ha les cordes fixes que porten a una cova.

Una mica de formatge i amunt ! La Eli obre el sisè i setè llarg (cinquè i sisè per a nosaltres).

En acabar la via cal resseguir la cresta cap a l'oest fins un ample coll abans del Tossal de la Feixa, on per terreny rocós però còmode, descendim cap al sud fins trobar el corriol d'aproximació.