I verda reacciona la terra a aquesta boira, deixant de ser un pendent polsegós per convertir-se en un prat florit.
La boira imposa el silenci i la pau, detura el temps i el desassossec.
Cada moment és únic i irrepetible, i amb la càmera pretenc inmortalitzar-lo, però de vegades val la pena deixar-la a casa per tal que tan vana tasca no entretingui el seu gaudi.
3 comentaris:
Vana tasca????? No, Sergi, en això vas errat. Fotografiar no té res de va. Deixa la camara a casa totes les vegades que vulguis, però no deixis d'immortalitzar instants i, el més important, compartir-los!
Ah! I gràcies per fer-ho!
Maria
Mira que en són de maques les fotos, però gairebé mai reflecteixen el que hem vist a ull nu. Gràcies per compartir aquests moments i aquestes imatges.
M'agraden Sergi, aquests adjectius tant com les imatges que van paral·leles de la seva mà... Un altre dia m'aviseu amb temps que vinc amb una altre ampolla de vi per compartir la llum d'aquest massís.
Publica un comentari a l'entrada