A per l'assequible placa de la Gran Manitú

Via de llargada mitjana i prou continua, amb només un rostollar que atravessar, la Gran Manitú és la opció més assequible per gaudir de l'excelent qualitat del calcari de la Roca Narieda.
No gaire lluny del cotxe si s'ensopeguen tots els corriols, arribem al fons del barranc que seguirà la via, a tocar de la canal de baixada.
Ha plogut i la roca regalima arreu; l'itinerari sembla que no hagi de ser escalable, amb petits tolls de cristallina aigua als forats de la propia paret, però sempre s'hi troba una presa i un peu sec que permet progressar amunt.

Inici del primer llarg, i la Sílvia a la R1.

Els dos primers llargs transcorren per un terreny relativament incert però fácil de seguir, conformat per murs envoltats de vegetació. L'assegurament és suficient i només en algun cas hi posem algun friend per tranquilitat pròpia.

Final del l2 i inici del L3. La roca ja és extremadament compacte.

El tercer llarg és una mica extrany. Per allunyar-se de la Sal de frutas eno, es camina per la compacta i ajaguda placa per ascendir la mena de circ que tenim al davant per un esperonet que apareix a l'esquerra, amb la roca menys compacte. Les cordes de 60 m no ens arriben i haig de sostir en ensamble, sense que suposi cap dificultat degut a la naturalesa del terreny.

Esperonet del L3 i R3.

El L4 comença pujant per uns murs molt bons i plaents per a entrar en un petit rostoll al peu de la gran placa. Sota l'ombra dels matolls trobem un replà d'herba ideal per descansar, ajeure's i reposar forces; hem vingut a escalar tranquils i sense preses.

A punt per a tornar-hi, entro a la placa de primer, amb una certa por infosa pels renecs de la cordada veïna, que escala la Sal de frutas eno, on la placa és mes dreta i llisa i el grau molt més elevat.
Només enfilar-me em trobo com peix a l'aigua; m'adhereixo bé, gaudeixo dels gestos per trobar ímfimes preses, oposo els peus quan no hi ha gens de ma, en definitiva sento el plaer de l'escalada.

 

Cordada a la veina Sal de frutas eno, i la Sílvia pujant el L5.

Faig la R5 en plena placa, en un replanet pels peus, i continua la Sílvia per placa encara, amb un tram encara força fi, que acaba en un mur amb molt bones preses, sobre el qual s'acaba la via.

L6, inicialment encara per placa i final de via al capdemunt.

Acabem la via contents, sense ensurts, havent escalat molt a gust. Flanquegem cap al segon coll i prenem en ja conegur camí de baixada.