El Timbaler del Bruc i el Gerro. I

Sud, sol, graus assequibles i vies assegurades...


Aquest és el resultat de la recerca d'un parell de vies per a un matí de diumenge: la Francesc Sardans Fàbregas, al Timbaler del Bruc, oberta enguany pels germans Masó, a l'esquerra de la més antiga Ivan, i una via al Gerro que apareix com a Àfrica a La Noche del Loro, i com a Aresta Brucs + Normal al llibre del Joan Miquel Dalmau.

La Francesc Sardans Fábregas és la típica línia que enceten els Masó quan cerquen esperons verges entre vies ja obertes, en aquest cas entre l'Aresta Brucs (a l'esquerre, passant per l'Agulla dels cartutxos) i la Ivan (a la dreta), però amb més verticalitat i finura que a les últimes que hem fet.

Heus ací la descripció literal dels aperturistes, amb alguns comentaris:

• L1: un curt diere inicial du a una aresta on predominen els passos de finura. Els passos de finura m'ho semblen realment i molt; perfectament assegurats.

• L2: un flanqueig a la dreta condueix a una cavitat (el fornal del 6Q) que precedeix un mur vertical ben equipat. Roca solta. El V+ és més aviat de col·locació. Es tracta d'un mur format per còdols on el dubte és si algun d'ells saltarà en forçar-lo. 

• L3: comença seguint un marcat i vertical diedre de passos atlètics que deixem fent quatre passos d'artificial cap a l'esquerra. Possibilitat de forçar en lliure. Roca variable. El primer Ae que indica la ressenya es passa en lliure prou bé, amb la possibilitat d'apoïar-se a bansa i banda del diedre. El segon Ae te una sortida finíssima, amb preses minúscules pels dits i peus en adherència, tot plegat amb molta verticalitat.

• L4: coincideix amb el darrer llarg de l'aresta Brucs del Timbaler del Bruc. Inici vertical desequipat de roca excel·lent i final més ajagut. Sobresurten uns grans còdols que permeten fer-hi un merlet, i obviem totalment el pitó, que queda molt a la dreta.

Els segons de cordada aconseguim fer en lliure els passos d'Ae del tercer llarg, i l'Àlex, que va de primer gairebé també, tot i que afinen moltíssim.

Contents d'haver-ho passat molt bé en aquesta via, veiem el Gerro a sota, a ponent, i l'estètica de la seva nansa aviat ens crida l'atenció.
Som-hi doncs.

Ressenya extreta de La Noche del Loro.