La vía Normal aprofita la canal que forma la Nansa amb l'agulla, ascendint de dreta a esquerra fins a una repisa amb quatre alzines, on es situa la R1, que coincideix amb la nostra. D'aquí en amunt s'endevinen alguns espits vells una mica a la dreta de la nostra línia.
La via África, que és la que ascendim nosaltres segons la ressenya de La Noche del Loro, coincideix amb l'Aresta Brucs del llibre Agulles del llibre del Joan Miquel Dalmau, però incomprensiblement, segons el llibre aquesta Aresta Brucs s'acaba als 20 m d'alçada, en un despenjament de les vies esportives properes.
Així docs, la via Àfrica, és l'Aresta Brucs?
Començo amb el L1, en placa, fi de peus, V+, molt ben assegurat. Escalada rectilínia, equipada, esportiva, fins al replà al costat de les alzines on es faria la R1 de la via Normal provinent de la cavitat que forma la Nansa.
L'Àlex obre el segon llarg.
La Sílvia al costat de la Nansa.
El segón llarg espetega als pocs metres amb un mur vertical format per còdols, oferint un passatge de V+ de col·locació més que de finura, i d'aquí de dret al cim.
EL descens el realitzem amb un curt però espectacular rapel al costat est de la Nansa.
 |
| Ressenya de La Noche del Loro. |
1 comentari:
El Gerro, una agulla ben característica! hi he escalat a les vies d'esportiva però aquestes clàssiques no les he fet, gràcies per recordar-les.
Publica un comentari a l'entrada