Hi ha llocs i vies que de sobte prenen protagonisme als blocs, i aquest és el cas de la Falconera, pregonada a tort i a dret aquests dies. També hi fa que la veda és oberta des del 31 de juliol, però hom deu esperar a que passi la calor de l'estiu i a tornar de vacances per enfilar-s'hi.
La xemenèia que solca la voluminosa Falconera és un recorregut més que evident, i per ella hi transcorre la més assequible de les vies, la Terra i Mar (TIM). Endemés ha estat reequipada, o potser només restaurada, no sabria dir.
El primer llarg, 35 m, IV+, comença en ple torrent i cal enfilar uns curts metres de terra fins assolir la roca, que en aquest punt comença per la franja bona, grisa i compacte. Una fisura i una sabina permeter assegurar-se fins que entrem de ple a la xemenèia.
Aquesta és ample i còmode, i permet enlairar-se en diagonal cap a dintre per allà on més agradi. Ho faig bastant al fons, prop de terra. Un forat permet encaixar-hi un Tricam i més amunt un parabolt marca el camí cap a la reunió.
El segón llarg, 20 m, IV+, continua a plena xemenèia, amb alguna panxa una mica més difícil que justifica els quatre parabolts que hi trobem. A part de llaçar algun element vegetal no posem cap assegurança més. Sense adonar-nos-en passem per sota la tirolina de la via Integral Fliping, en bastant mal estat segons diuen, ja que no ens hi fixem. Caldria desmuntar-la o refer la via?
El tercer llarg de 30 m, comença amb un pas on les preses son les precises i necessàries per que no sigui de molta més dificultat de la que és. Una expansió el protegeix i un gran boix assegurarà la continuació.
La xemenèia s'acaba i passem de seguida a terreny tombat i més esmicoladís, abans de travessar un tram d'herba i terra. Algún matoll permet d'encintar-hi baga per a protegir-se i en algun forat hi entren be els encastadors, doncs tot i la facilitat, no està gens clara la solidesa del que trepitgem.
De seguida fem cap al coll i reunió en una savina.
Ressenya extreta de www.santllors.com
6 comentaris:
Exactitud mil·limètrica a l'hora d'emplaçar les assegurances, aquest cop sí que tenen ben guanyat el nom d'encastadors.
La via fa molt bona pinta, de ben segur que no trigarem a anar-hi!
Salut, tàpia i alegria
Serà un passeig per vosaltres.
Quant hi ha per fer en aquella roca!
...a la falconera es on vaig apendre a fer artifo,es un lloc especial.
Sabieu que totes les expansions de la tim son posteriors a la seva obertura?,abans es pujava al ensamble.
la tirolina de la fliping ja l`arreglaré.
salut i metres!i proveu la "rapsòdia in blue" a la mateixa paret.
Ja m'ho crec, ja això de les expansions.
Com pot ser que siguem tan covards els 'escaladors' d'ara?
Ens la mirarem la Rapsòdia, que ja veig que va a parar a les dues argolles casolanes del cim. Almenys sembla ser que no necessitarem martell!
Si necessites ajuda per refer la tirolina ja ho saps; queda dit.
Ai d'aquesta Falconera on, per massa accessible, hi han deixat de niar-hi els falcons!
M'alegra, Paca, escoltar-te per aquí..., com m'alegraria que em diguessis res d'aquell projecte que ens hauria d'unir.
Ei Sergi! felicitats per la TIM, la vaig fer fa molts anys amb el Pep Graells i aleshores no recordo més que algun espit al segon llarg. La Rapsody, recomanable de debò!
Publica un comentari a l'entrada