dilluns, 16 d’agost del 2010

Turons i roques de l'Obac

Els camins més lògics de l'Obac son les carenes, que enllaçant turons, comuniquen llocs, com per exemple el camí Ral de Manresa i Berga, el de Mura, etc. Com que son còmodes, son concorreguts i estan fresats. A l'extrem oposat hi ha els camins que baixen a les fondalades entre carenes, estrets, embardissats i atapeïts.

És a La Barata que agafo el camí Ral de Manresa per deixar-lo immediatament i enfilar-me per un corriol que, carena amunt, arriba primer a La Roca del Corb (excel·lent mirador de La Mola) i després al Turó de La Carlina (turó aquest en el que ni te n'adones que hi ets, doncs és tan planer i emboscat que resulta imperceptible).

Del Turó de La Carlina, baixo suaument cap al Turó de La Mamella, en el que hi ha una torre de guaita. Entre tots dos s'ofereixen aquestes vistes cap al nord: Castellsapera, el Turó de Tres Creus o La Pola)...

... i el barranc del Torrent de la Saiola, amb la Roca Salvatge al bell mig i el Paller de Tot l'Any al darrera a l'esquerra.
Sota la líniea elèctrica que en aquest punt travessa l'Obac, baixo a trobar el camí que ve de la Casa de l'Obac i que prenc a la dreta cap a dintre del barranc.
Paller de Tot l'Any-Turó Roig-Roca Salvatge.

Al cap de poc el camí s'acosta al Turó Roig, un dels conglomerats més febles que he vist, entre l'inconsistent fang aglomerant i els grans còdols que el formen. Per algun lloc s'hi ha de poder pujar, però avui no és el moment.

Per camí encara bo i net arribo a la font de La Portella, certament molt ben arranjada i cuidada.
A partir d'aquí el camí continua flanquejant cap a la canal del Llop (sota el Collet Estret) i després cap a la Roca Salvatge. De camí passem a corriol, i ben aviat caldrà ajupir-se per entrar en els túnels que les bardisses i la prodigiosa vegetació d'aquest vessant forma per cobrir qualsevol tros de terra. 
De túnels espessos a roquissars nus: aquesta és l'essència dels camins de l'Obac.  

En uns minuts arribo a la carena de la Roca Salvatge i la segueixo fins la seva punta; roquissar nu on alguns matolls s'empenyen a subjectar la poca terra que hi queda.
Tota la roca és una allargassada carena amb estimball a banda i banda, amb una vista molt àmplia cap a Montserrat i amb el Paller de Tot l'any just davant.
Torno a La Barata pel camí Ral. Al seu pas pel vessant oest de Castellsapera, hi ha un alzinar amb els millors marfulls (Viburnum tinus) del massís, d'amples fulles verd lluent, que mostren una salut de la massa forestal desitjable per a d'altres llocs.
Contràriament, més avall del Collet Estret, a la Obaga de les Cantarelles, s'hi ha fa una estassada de tot el sotabosc en el sagrat nom de la lluita contra els incendis, arrasant tot matoll i part dels arbres, en un intent de tractar el bosc com si d'un jardí es tractés, i oblidant que a les comunitats vegetals mediterrànies, l'estrat arbustiu és tan o més important que l'arbori. "Muerto el perro, muerta la ràbia"

2 comentaris:

Javi ha dit...

Tú sempre tant enamorat de Sant llorenç!!! còdols i alzines...

Anònim ha dit...

Perqué li diuen el "Turó de la Mamella?"