Les boires han envaït les alçades, i desistim de la nostra intenció de pujar el Vathleitós per la cresta de Costerillou. Tot i aquest entrebanc meteorològic, el dia serà enormement profitós.
Ascendim amunt cap al nord pel torrent de Respomuso, rera dos muntanyencs que han passat uns minuts abans. El barranc és un roquissar erm i tètric, on la roca i el glaç, practicament testimonial, configuren un paisatge de caire funest, molt característic del Pirineu, especialment quan el cel es fa còmplice de la situació.
Per una encaixonada canal assolim la Bretxa Latour (de fet no ben bé, doncs s'abandona la canal pel ressalt de la dreta). Des del coll ascendim al cim del Vathleitós pel granit polit del llit d'una antiga glacera, amb alguna congesta testimonial.Des del cim veiem els dos muntanyencs que en precedin patint a la cresta de Costerillou, flanquejant pel nord la Torre Cadier, doncs segurament el vent no els deixaria fer la cresta.
Tarda: Gran Faisha
De retorn a la tenda ens plantegem moure la tenda cap a Campo Plano, amb la idea inicial de pujar l'endemà al Gran Faisha. Campo Plano és un idret perfectament definit pel seu nom. Complertament estrany al lloc son els trams de mur de represa que constitueixen l'inacabat embassament d'aigua. Gracies a que no s'ha acabat aquesta presa, Campo Plano continua essent un gran prat, ocupat en la seva meitat pèr l'aigua de l'estany del mateix nom.
Plantem aquí la tenda i, animats per la millora del temps, decidim pujar el Gran Faisha.
La tarda és magnífica, i el barranc pel que accedim al coll de la Faisha no te res a veure amb el de Respomuso: herba, flors, marmotes, rierols.... vital es mostra aquí el Pirineu.
Coll de la Faisha; el Pic de Midi d'Ossau treu el seu inconfussible cap a ponent.
Cim del Gran Faisha i massis del Vinhamala a llevant.
El Barranc de Campo Plano, que conduieix al coll de La Faisha, rep la càlida llum de la tarda.
L'endemà, després del merescut descans nocturn, retornem a La Sarra posant fi a aquests dies d'ascensions i pràcticament despedint l'estiu a l'alta muntanya. Les últimes flors així ens ho indiquen.
L'endemà, després del merescut descans nocturn, retornem a La Sarra posant fi a aquests dies d'ascensions i pràcticament despedint l'estiu a l'alta muntanya. Les últimes flors així ens ho indiquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada