dimarts, 27 de desembre del 2011

Una altre via nova a la Punta dels Cavalls, La Mola

Si fa uns mesos gairebé estrenavem vies a la Punta d'En Serreta, ara li ha tocat a la recentment inaugurada en honor a l'Àngel Casanovas i Crespo, i dic inaugurada, encara que soni estrambòtic referint-se a una via, per que va ser objecte d'un acte en record de qui li dona nom.

El primer llarg és una excusa per a no pujar caminant per les canals al peu de la cinglera, però ja m'està be: millor pujar per a aquest rocam de conglomerat vermell, menys trencadís del que sembla, que no pas erosionar encara més amb nous corriols les sofertes canals.


Al segon llarg li costa que el sol hi escalfi la roca; està força encarat a l'oest.
La sabina que hi ha a peu de via permet enfilar-s'hi i xapar el primer parabolt, que dona inici al tram d'Ae, fins que la matem, i aleshores caldrà fer alguna cosa per enfilar-se.

Comencem així el llarg amb aquests quatre passos d'artificial equipat, fins que el desplom s'acaba i l'excel·lent roca convida a escalar-hi, a l'entorn d'una fisura. Un parell de pitons encastats encara fan tibar un pas d'Ae, per sortir ara ja en lliure fins a la reunió, seguint una trajectòria que descriu un arc cap a la dreta i que es va fent difícil.
La reunió la fem en una alzina, al costa de la qual hi ha el pot de registre.

El tercer llarg, per cert ben curt, comença amb un pas d'estreps en diagonal que em fa suar, fins que, superat, l'escalada restant és tan curta com bona la roca, acabant al capdemunt de la Punta dels Cavalls.


En baixar, la Kira està tan tranquila que decidim fer una altre via, que serà la Josep Calvet Pratginestós, feta fa uns mesos amb la Sílvia.
Aquest cop faig jo el primer llarg, amb dos trams verticals i fins, i el Wolfgang fa el segón, curt però molt fi, que resol elegantment per fora de la fisura.

La pacient Kira es comporta perfectament a peu de via.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ei Sergi! l' Àngel Casanovas me l'estava mirant l'altre dia...però veig que malgrat l'engrescadora ressenya, expliques que si escala poc no? tanmateix m'hi arribaré que hi ha força vies per anar fent.
M'ha fet il.lusió veure que la Kira ja acompanya al Wolfgang, pel que sembla és més tranquila que l'entranyable i malaguanyada Rita.
Molt bon any! records al Wolfgang.

Sergi ha dit...

El segon llarg val la pena, Jaume; potser els meus comentaris desmereixen de la via, però tu que saps els que és Sant Llorenç, fes-la, que no et defraudarà.
Bon any igualment.