diumenge, 25 de març del 2012

Albert Masó, la via.

18 de març de 2012

A ponent de la prominent Proa i per sobre de les parets reblertes de vies esportives del camí de la cova de l'Arcada, les cingleres esdevenen agulles, i algunes d'elles resten ben amagades entre d'altres, com és el cas de la Veïna del Musclet, al nord de la Proa (o agulla Vella) i ponent del Musclet.

La Proa (a l'esquerra) i la paret de la Tonsura sota seu.

Des de sota el Castell prenem el camí del Clot del Tambor que als pocs minuts l'abandona per ascendir pel llom entre aquest i el Clot del Boixar, de dret a les visibles Tonsura i Proa, que juntament amb d'altres agulles formen un formidable castell de roca vist des d'aquest camí.

  
L1 i R1

Flanquejant la Tonsura per l'oest, apareix de seguida la canal equipada que dona pas a les dures vies de la cara oest de la Proa, per on després rapelarem, i seguint flanquejant comencem a trobar alguna corda fixe que permet assegurar el pas per sobre d'una estreta franja de terra i vegetació penjada a l'abisme, fins un conjunt d'alzines grosses a les quals ens hi agafarem per fer la R1. Es veu que el L1 ja és aquest tram de cordes.


Comença l'escalada en si la Silvia, per una placa que més amunt forma un diedre fisurat, on hi ha pitons i si es vol es pot augmentar la protecció amb encastadors. La fisura s'eixampla descobrint-nos una gran llastra que qualsevols dia anirà avall. R2 terrosa en alzines. Fins aquí tot plegat s'esdevé en una canal ombrívola i terrosa, que malauradament contribuïm a erosionar amb el nostre pas; pensem-hi i trepitgem el mínim de terra i el màxim de roca possible.

El tercer llarg és un curt passatge per a sortir a la primera aresta de l'agulla i pujar ja per placa més o menys tombada, en dos llargs més, el quart i el cinquè, fins al peu de l'aresta cimera.

L4 i R5, d'una alzina que agonitza.

El sisè i últim llarg comença amb un mur amb aun parell de passos fins i continua a plena aresta, quasi caminant fins el cim. La reunió la faig envoltant tot el casquet rocós culminal, doncs la savina des de la que farem el ràpel queda fora de mà.




El descens el farem amb un primer i curt rapel per baixar de l'agulla cap al seu coll est. Des d'aquí, entre argelagues primer i desgrimpant la Musclet després baixem al sud cap a la Proa ( o  Vella), a la qual hi ascendim caminant. Trobem primer un rapel vell, suposo que de l'aresta brucs que hi ha obrir el Ballart, i uns metres més avall i a ponent trobem una instal·lació de parabolts amb anelles. En tres rapels en total som al camdemunt de la canal equipada, que baixem per desfer tot el camí d'aproximació.

En conjunt, la via i el seu accés, tenen el típic sabor de via clássica assequible ja típic de les vies dels Masó, que ben poc defauden amb les seves obertures.

Ressenya de www.kpujo.net





2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Aquesta és de les "dures" dels Masó! no per la dificultat en sí sinó per tot plegat oi?

Sergi ha dit...

No; en quant a escalada no és dura. Es fa molt bé.
Només és emprenyador el flanqueig per la repisa de vegetació i la caiguda de terra i herba entre la R1 i 2.
Ves-hi. S'ho val i molt.