Roca molla a Collbató

Com que les ganes poden més que la raó, després d'una pluja durant la nit, ens dirigim a Collbató a escalar.

El color de la roca delata aigua, molta aigua, per tan, busquem un sector ben fàcil, com el Jardinet.

Comencem per les vies de IV, això si: quart passat per aigua. És com quan travessem un riu i caminem sobre les pedres per no posar els peus a l'aigua. 

L'Albert esquivant tolls.

A la dreta veiem ja oberta la variant de la Cama de Perdiu, de 6a i que comparteix final amb la Projecte.

La roca poc a poc va assecant....

i mentre uns escalen els quarts els altres provem els sisens.

Despenjant-se de la variant de Cama de Perdiu (6a) a l'esquerra i de la variant de la Projecte (6a) al centre. La Projecte en si queda una mica més a la dreta, paralela a la fisura vertical per la seva esquerra.

Una altre via a la Miranda de Can Jorba: Josep Maria Andreví

El passat 24 de desembre vàrem fer aquesta magnífica via, de regust clàssic: assegurances justes, aprofitament de ponts de roca, sabines, i última reunió en un pi.

Via de 3 llargs escalada amb la Silvia i un amic seu, el Paco: un llarg per a cadascú.

Començo jo amb al L1, 30 m, Vº, que en fred fa patir: 5 spits i 2 claus, poso algun friend; L2, 30 m, V, 4 spits i 1 clau, ja toca el sol i obre el Paco; L3, 40 m, V, 3 spits i 1 clau, obre la Silvia i posa tot el que pot.

Descens en 3 ràpels per la mateixa via.

Com que em deixo la càmera al cotxe no tinc cap foto.

RESSENYA

Aresta Est a la Pastereta x2

Dissabte 12 ha de fer bon temps segons les previsions, però el dia comença ennubolat i això motiva que algú es 'raji'. Així doncs la Silvia i jo ens dirigim al Clot de la Mònica.

Ens enbardissem per veure com està la roca, i veient que està seca decidim pujar cap a la Pastereta.

Mitja hora i arribem a peu de via; comencem a equipar-nos i m'adono que l'arnes no hi és! 

Avall cap al cotxe i novament amunt, aquest cop descarregat de material i esbufegant: aproximació x2.

Almenys la 'pèrdua' de temps ha servit per que el sol vagi imposant-se als núbols.

Aresta Brucs de la Pastereta.

Com que es veu que és dia de fer les coses dues vegades, m'equivoco i enlloc de seguir els parabolts verd de l'Aresta Est, en segueixo uns de grocs entre aquesta via i l'aresta Brucs.

Arribats a la R1 ens despenjem i repetim el L1 per fer l'aresta Est integral.

El primer llarg l'obro jo: IV.

La Silvia continua amb el L2: V-. Quina roca més bona que hi ha!

L3: tiro jo per un tram de IV fins que tomba. El L4 no val la pena a no ser que es vulgui assolir el cim de l'agulla, però ocasiona un retorn llarg.

Ràpelem avall, i com que toca fer-ho tot dos cops, repetim els L1 i 2 alternant-nos en l'apertura, així probem el grau tots dos de primer: x2

 

El Frare de Baix: queda pendent el seu famós IV.

Canaleta dels Mussols al Bony d'Envalira

Un altre cop tornem a l'alta vall d'Envalira, però aquesta vegada no entrem al circ de Pessons.

Pensem en una ascensió curta i amb poca aproximació per no acabar tard, i anem al Bony d'Envalira.

Arribem a l'aparcament del Grau Roig encara fosc i aprofitem per a esmorzar, fins que a les 7 clareja i ens preparem.

Els primers raigs de sol toquen el pic d'Ensangents.

 

i les llunyanes muntanyes del nord. El Bony encara és a l'ombra.

 

Cara N del Bony amb les 2 canals N i la dels Mussols més a l'est.

La quantitat de neu i la seva qualitat dificulten l'aproximació.

Entrats a la canaleta, veiem que la neu no millora gaire, no està gens transformada.

Comencem desencordats fins on les ressenyes indiquen la R1, que per nosaltres serà la R0.

  

El Carles va davant i obra el primer llarg. Com que portem dues cordes de 30 m farem el segón llarg en dues tirades.

L'estat de la neu aconsella assegurar força. El Carles arriba ja a la R1.

   

Fotos de Carles: jo arribant a la R1 i començant el L2.

La ressenya original indica cap a l'esquerra del ressalt, però l'estat de la neu em fa decidir per la seguretat de la roca. Així doncs surto a plena roca per un tram molt vertical. Després d'aquest tram rampa de neu de 45º i R2.

El Carles acabant el L2 i sortint de la canal.

Sobre l'aresta est del pic s'acaben les dificultats tècniques, però comença un fatigós tram de neu profundíssima fins el cim.
Les imatges parlen soles...
 

 

A estones hem de 'nedar' per a superar ressalts amagats.

 

Pic Negre d'Envalira al fons (amb moltes canals per a fer) i descens.

El Bony des de al carretera que puja al Port d'Envalira.

Ens n'anem amb la satisfacció d'haver resolt i superat les dificultats que s'han presentat sobretot per l'estat de la neu, per altra banda normal degut a les dates en que comencem aquesta temporada.

Agulla de Can Jorba

Fa fred i el sol que toca al vessant sud de Montserrat s'agraeix en aquesta època.

Triem l'Agulla de Can Jorba i la via Bego-Miguel-Kush, equipada amb parabolts.

Poc a poc vaig coneixent aquesta muntaña a través de les seves parets i barrancs.

Les primeres i últimes hores del dia ens ofereixen imatges on la roca s'imposa sobre els altres elements del paisatge. Llàstima de no portar la càmera bona ...

Miranda i Agulla de Can Jorba (a l'esquerra), Torrent del Migdia (per on transcorre el Joc de l'oca) i l'Ajaguda (a la dreta).

 

Creuament de vies: l'Oriol i uns altres escaladors fent la Escabroni Escapullini.

 

La primera reunió la faig per equivocació en una sabina al costat de la primera reunió de la Sol Solet; la via original puja més amunt, fins a la primera reunió que comparteix amb la Escaroni.

Al costat 2ª reunió (3ª per a nosaltres).

L'Aurore arribant a la 3ª reunió.

  

L'Oriol al quart llarg.

  

L'Oriol obre el cinquè llarg i jo el sisè, ja en plena Agulla.

  

L'Oriol i l'Aurore al 6e llarg. 

  

Capdamunt de l'agulla i descens cap al Torrent del Migdia.

 

Baixem pel Joc de l'Oca, al Torrent del Migdia.

 

Els trams inclinats els fem a braços per les cordes; als verticals fem ràpels.

 

Característic tram del gran bloc encastat.

El sol comença a baixar i amb nosaltres es despedeix de Montserrat.