Triem l'Agulla de Can Jorba i la via Bego-Miguel-Kush, equipada amb parabolts.
Poc a poc vaig coneixent aquesta muntaña a través de les seves parets i barrancs.
Les primeres i últimes hores del dia ens ofereixen imatges on la roca s'imposa sobre els altres elements del paisatge. Llàstima de no portar la càmera bona ...
Miranda i Agulla de Can Jorba (a l'esquerra), Torrent del Migdia (per on transcorre el Joc de l'oca) i l'Ajaguda (a la dreta).
Creuament de vies: l'Oriol i uns altres escaladors fent la Escabroni Escapullini.
La primera reunió la faig per equivocació en una sabina al costat de la primera reunió de la Sol Solet; la via original puja més amunt, fins a la primera reunió que comparteix amb la Escaroni.
Al costat 2ª reunió (3ª per a nosaltres).
L'Aurore arribant a la 3ª reunió.
L'Oriol al quart llarg.
L'Oriol obre el cinquè llarg i jo el sisè, ja en plena Agulla.
L'Oriol i l'Aurore al 6e llarg.
Capdamunt de l'agulla i descens cap al Torrent del Migdia.
Baixem pel Joc de l'Oca, al Torrent del Migdia.
Els trams inclinats els fem a braços per les cordes; als verticals fem ràpels.
Característic tram del gran bloc encastat.
El sol comença a baixar i amb nosaltres es despedeix de Montserrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada