diumenge, 26 d’abril de 2009

Passeig vertical per Gorros, Montserrat

Un altre cap de setmana de mal temps i males condicions per la neu, i per tan excusa per a escalar. Feia temps que no anava a Montserrat, i es d'aquells llocs que no s'hi pot deixar d'escalar si vols no oblidar-te de la seva peculiar roca.
Decidim fer escalades tranquiles i anem a Gorros; no volem patir, si no fer vies i metres de paret, un passeig vertical.

L'entrada al recinte del monestir està quasi deserta a primera hora del matí.
Els Gorros, sempre presents al fons, ens esperen.

Boira matinal entre Sant Llorenç del Munt i Montserrat.




Pujo el primer llarg de la Ratanplan. I que llarg s'em fa! V- sostingut i continuat, que amb la roca una mica bruta del principi, fa desconfiar i això em fa pujar forçat, tot i l'abundància de parabolts.

Els comapnys pujen tranquilament de segons.

La Silvia continua amb el segon llarg. L'Oriol puja segon.

Escalada plaentera amb bona roca i bon equipament.

Arribem a la R2. L'Oriol arrenca una pedra sense voler, i per no rirar-la avall l'aguanta amb les dents.

Continuo amb el tercer llarg, ara ja tranquila i còmodament, amb confiança amb la roca, de preses bones i abundants.
Vista del Gorro Frigi, que quan arribo a la R3, ja està ple decordades.

Gorro Frigi (dreta) i Magdalena Superior.


La Silvia es mira com les cordades pugen la 98 Octanos.

Una mica cap a l'oest del cim trobem la instal·lació de ràpel que ens porta al coll entre les Magdalenes. Amb dues cordes de 50 m n'hi ha de sobra.


Des del coll baixem al peu de la paret est de la Miranda de Santa Magdalena.
Reconeixem les vies de la paret (o almenys això creiem) i escalem la Llorenç (creiem també pel dibuix de la ressenya d'Onaclimb).
Mentre pujo el primer llarg hi ha qui aprofita per prendre el sol.


R1. A la via conviuen els parabolts amb els espits originals.


L'Oriol acaba el primer llarg i la Silvia continua amb el segon i el tercer.
Aquest curt mur del tercer llarg és una delicia de grans bolos.


Vista de l'ermita de Sant Joan des de la Miranda.

Vàries cordades pugen les vies de la cara SE de la Magdalena Inferior.

Després del curt tercer llarg continuem caminant fins el cim, assegurats però.

La Silvia a la R3.

Baixem caminant al mateix coll entre les Magdalenes i ens decidim a fer una altre via a la Magdalena inferior: la Amnistia.

La Silvia li te ganes i comença ella amb el primer llarg.

Continuo jo amb el segon i últim llarg, amb un muret de V que és la gràcia de la via.
L'Oriol superant el muret.

... i la Silvia sortint-ne.


Sector de Sant Benet: aviat, aviat...


Amb el sol de la tarda ens despedim dels Gorros i de les bones escalades que ens proporcionen.

Ressenya de www.ressenya.net de la Rantanplan a la Magdalena inferior aquí.
Resenya de www.onaclimb.com de les vies de la Miranda de Santa Magdalena aquí, amb la nº 22 que és la Gendwal, i de la cara SE de la Magdalena inferior, amb la nº 6 Amnistia.

diumenge, 19 d’abril de 2009

Via Camel a la Roca dels Arcs, fins que la tempesta ens fa fora.

Mai havia escalat a Vilanova de Meià, i el Wolfgang, després de les últimes sortides a Coll de Nargó, m'hi porta. L'Oriol s'hi apunta.
Com a via emblemàtica i clàssica, a la vegada que assequible per a nosaltres en quan a grau, triem la Camel, que inicialment voliem combinar amb una altre via a la paret de Zaratustra.
La Silvia, el Miguel i l'Alex venen a Vilanova amb nosaltres i s'en van a escalar Tierra de Nadie.

Extrem est de la Roca dels Arcs, on es troba la nostra via.

Començo jo amb el L1. Aquests IV+ costen si no estàs avessat a aquesta roca (ja m'ho deia la Silvia!). Afegeixo algun friend a l'equipament existent i arribo recte a la R1, sense fer el flanqueig esquerra-dreta de la ressenya original. A la foto el Wolfgang arribant a la R1.


Sector Pilar del Segre.

Continuo amb el segon llarg per anar ràpids i no fer gaire canvis de primer de cordada.
La tònica és la mateixa que en el primer, i vaig més ràpid fins que, buscant la R2 original, m'aturo.
Busco, i com que no la trobo, continuo amunt per la fisura de la gran llastra, posant-hi algun friend i disfrutant, fins la R2, a la feixa on comença el gran flanqueig.
L'Oriol fent la segona tirada... 
...i arribant a la R2. Novament, vista del Pilar del Segre. I aquests núbols?

Còmoda R2 sobre la repisa de la feixa. El Wolfgang tira de primer i inicia el flanqueig cap a la dreta.
Després d'esquivar els regalims d'aigua, col·loca un friend i arriba al parabolt, passat el qual comença l'ascens fins un altre parabolt, i des d'allà flanqueig a l'esquerra cap a la reunió, protegint amb algun friend més.
L'Oriol pateix una mica en aquest pas; mentre, contemplo com el cel es va tancant i amenaça.

L'Oriol flanqueja a l'esquerra cap a la R3 on l'espera el Wolfgang.

Els crits dels polls i el vol de la parella em permeten localitzar un niu de rapinyaires (no se de quina espècie) a la paret d'enfront, just sobre els regalims més amples, sota el desplom de la dreta.

Arribats a la R3, la Natura ens diu prou i ens fa fora de la paret. Trons, cortines d'aigua i calamarsa (quasi neu), en poca intensitat però suficient per mullar la roca i no permetre escalar.


Abandonem un maillon i fem un primer ràpel de 15 m fins la R2, on hi ha una anella des de la que rapelem ja fins baix, en uns 50 m aproximadament.

Arribem al cotxe sense mullar-nos practicament gens.
Al cap d'una estona arriben els companys, que també han hagut d'abandonar la via després del tercer llarg.


Croquis del tram realitzat.
Ressenya de www.ressenya.net aquí.