Dissabte arribo a Sort per dinar, i em trobo amb un carrer tallat per un personatge que condueix un tractor amb un remolc massa carregat com per girar on pretenia: és en David!
Menú suculent a Les Brases i quan arriba en David anem cap a la Bonaigüa.
Des del primer aparcament de l'estació d'esquí prenet el camí cap a la vall de Gerber fins el refugi Mataró. Aquella mateixa tarda pujem la primera cota dels Puis de Gerber.
A la nit comença a manifestar-se la Natura de forma salvatge: uns mosquits que fins i tot es ficaven dintre del sac de dormir presagien una tempesta extraordinària: ens posem a dormir amb lluna quasi plena i cel estelat i a les 2:30 h la llum dels llamps ens desperta....
Minuts després fins i tot el refugi grinyola.
El diumenge, amb un dia excelent ascendim el Bassiero Oriental i els Tres Puis. Baixem per la vall de Cabanes i remuntem per carretera i talusos en obres fins la Bonaigua.
Aquí aparquem i comença el camí cap a la Vall de Gerber.
El primer estany.
Estany de Gerber.
Com suavitza l'aspror del paisatge la horitzontalitat de l'aigua...
Estany Llong
En David davant del Refugi Mataró.
Estany Negre de Dalt.
Els Tres Puis: semblen inaccessibles des de Gerber.
Petits estanyols sota el Còth der Lac Glaçat: roques i glaç ....
Lac Glaçat, a la conca de Saboredo.
Elements naturals.
Bassiero Oriental i Occidental des del coll del mateix nom: contrast de forma i d'accessibilitat.
Jo dalt del Bassiero Oriental.
El David sobre les esmolades roques de un dels Tres Puis.
I del mon petri de les alçades tornem a la vida de les valls: Cabanes.
Estany negre de Cabanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada