I crida més l'atenció el contrast entre les suaus muntanyes encatifades d'herba que hi ha al sud d'aquest estany i la roca nua al nord.
Experimentem doncs aquesta transició del terreny.
Ens dirigim a la vall de Llauset i gairebé a l'alçada de la Pleta dels Bous dormim al costat d'una cabana, que com que està oberta utilitzem per sopar-hi.
El dimarts 26/8/08 al matí enfilem la herbosa coma de Menada.
El Cap de Menada, de 2780 m, te un relleu molt suau.
Al nordoest s'allarga la carena fins el pic de Llauset (2ª punta començant per l'esquerra) de 2910 m i el coll del mateix nom. A continuació la imponent muntanya de Vallhiverna (cara sud).
En tot el recorregut per la carena de Menada només ens trobem un grup d'isards.
Estany de Llauset des del pic del mateix nom. El terreny és negre en aquesta zona.
Últimes mates d'herba que resisteixen entre les pedres. A partir d'aquí roca pura..... el mausoleu....
Coll de Llauset: negre
Aresta sud de la Tuca de Culebres: blanc
Cims de Vallhivierna des de l'avantcim.
No calen presentacions...
Cim de la Tuca de Culebres 3062
Pas de Cavall; bona roca calcària, exposat.
En Manolo ja l'ha passat.
Cim més alt del Pic de Vallhivierna 3067 m. Des d'aquí ens dirigim a l'est per la cresta i fem el descens pels estanyets de Coma d'Arnau cap a l'estany de Botornàs.
Vista cap al pic i coll de Llauset.
Un dels estanys de Coma d'Arnau; es veu el cim del Vallhivierna al final. Que pedregós ha estat aquest descens comparat amb la suavitat de l'ascens per la vall de Menada!
Estany de Botornàs.
Estany de Llauset amb el Vallhivierna al fons. Falsa amenaça dels núvols.
Monstruosa obra humana...
Descendim pel gr 11 cap a la Pleta dels Bous. Aquest tram de camí està quasi tapat per l'herba i el seu sinuós recorregut és molt còmode.
Presa de Llauset, Pleta dels Bous (a baix a la dreta) i cabana al costat de la qual hem fet nit (s'hi pot arribar amb un turisme).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada