Així doncs, després de passar una freda nit a Tabernés, iniciem la caminada seguint el riu Zinqueta de la Pez amunt, pel seu marge dret, fins el Vado de Bachimala. Des d'aquí comencem a remuntar el barranc del mateix nom, fins al punt més alt possible on es pot flanquejar el contrafort oest del Bachimala, a fi d'accedir al barranc del Ibón, on arribem als Ibons de Bachimala.
Fa vent i neva, tot està gebrat.
Soc pessimista, i crec que la resta de companys també, però anem tirant i ens anem dient 'una mica més'.
Apareix la primera neu però el vent és més calmat en ser més tancada la vall. El terreny resulta complicat degut a la fina capa de neu dipositada sobre la tartera, però amb paciència i esforç pujem.
Curiosament dalt del cim és on menys vent fà.
Ascensió pel barranc de Bachimala.
Flanqueig cap al barranc del Ibón; arribant al cim.
El Cotiella, al fons, es lliura dels núbols.
Al cim, ple de gebre.
El que era neu ara és aigua, tot baixant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada