dilluns, 1 de juny de 2009

Mont Perdut i el seu Dit, a 'canvi' de dues càmeres de fotos.

Aquest va ser el 'cost' d'aquesta ascensió: la meva càmera fa unes fotos totalment blanques i la de l'Oriol cau a l'aigua.

Dissabte ens dirigim a la vall de Pineta i a migdia comencem a caminar cap al Balcón del mateix nom, per passar-hi la nit.
Decidim no agafar la tenda tot i les tempestes anunciades, però no ens caldrà, tot i ploure.




La pujada al balcó està bastant neta de neu, fins l'embut final, on ens posem crampons i ens abriguem una mica.


Últims metres de la rampa nevada de l'embut.


Vistes cap a l'est arribant al Balcón de Pineta.


En superar l'embut i arribar al Balcón, captiva la visió del Mont Perdut.
Demà ascendirem per aquesta paret majestuosa.


Per sort l'aixopluc natural està lliure i l'ocupem. Passem aquí la nit mentre van caient ruixats.


... i tenim vistes inmillorables!

El diumenge, a les 5:30 aproximadament ens deixem el cau i ens dirigim a la paret nord del Perdut. Faig una foto al bivac, i a la següent sorpresa: tot blanc, la càmera s'ha mort.



Ascendim la clàssica, per la canal de l'esquerra, tot i que veiem una traça que puja directament pels seracs.
La neu està en òptimes condicions: els crampons mosseguen bé i es clava just la punta de la bota; l'ascensió és molt còmode.
Sortim de la canal i flanquejem la glacera cap a l'oest, fins les rampes que enllacen amb la gracera superior.





La rimaia comença a obrir-se, però encara no hi ha dificultat per a creuar-la.
Travessem la glacera superior en diagonal ascendent fins la canal que ens ha de portar ja a la carena cimera.



Aquesta canal, a la seva meitat, presenta el tram més delicat, doncs trobem el glaç i la neu al límit, progressant a base de ganxos per no trencar el glaç, que a sota és una cascada d'aigua. En aquest punt és on a l'Oriol li cau la càmera i se li mulla tota.
Finalitzada la canal arribem a l'aresta cimera i per suaus rampes de neu fem el cim a les 9:00 aprox.


Foto de cim (amb la càmera de l'Oriol tot i estar mullada), menjar, beure i avall per l'Escupidera.

El Dedo del Monte Perdido. A mig dencens de l'Escupidera, ens dirigim a l'est cap al collet que hi ha al sud del Dedo. Des d'allà escalem la canal situada més a la dreta.
L1: 15 m, III+ molt descompost; protegim amb friends. Reunió en un gendarme amb merlets.
L2: 15 m, IV, fisura bona per a protegir amb friends, totalment descompost a la sortida. Reunió en un gendarme amb merlets i maillón per a rapelar.
Descendim en un ràpel de 30 m.