dissabte, 27 de novembre de 2010

Una gran excursió i una petita escalada

El Pas del Príncep és un d'aquells indrets de certa nomenada a Montserrat per ser quasi obligatori en els anars i venirs de cap a cap de la serra, així com ho és el coll de Porc per passar de cara a cara (nord i sud).

El que potser és menys habitual és fixar-se en la Miranda al sud d'aquest pas, i amb el seu mateix nom, com a objectiu d'una escalada des de la zona sud de la serra, tot i que des d'aquí és des d'on habitualment s'escala.

I no és extrany, doncs en conjunt resulta en un itinerari molt complert, sobretot si s'hi afegeixen petites marrades per llocs on no caldria passar per anar-hi i tornar-ne.

Des dels camps d'oliveres del Clot del Tambor, sota el Castell, prenem el camí ascendent que per la carena ens porta de cap a la Proa, prominent agulla amb una preciosa i asolellada placa que crida a ser escalada, tot i que la seva base desplomada no ho deixarà fer a qualsevol.


Continuem flanquejant les parets que miren a ponent, amb una gran quantitat de vies a l'ombra del matí, equipades amb parabolts i amb el nom a peu de via, que prometen la millor roca als que puguin superar-ne el grau.
El corriol, que segeuix els peus de vies esportives, acaba enllaçant amb el camí de la Cova de l'Arcada provinent del Vermell del Xincarró. 
Diferència de mitjans i habilitats.

Passant per la cova de l'Arcada, arribem al torrent de les Grutes, el creuem i l'enfilem fins un gran bloc que hi configura un sostre. A l'esquerra del bloc, unes marques blaves ens porten al peu de la via Blave d'Entrada, ja a la Miranda del Príncep.
Sobre la via no en diré massa coses; la informació disponible és àmplia, i resseguint les xapes blaves amb unes quantes cintes n'hi ha prou.



És un itinerari que busca els passos més fàcils cap a la Miranda, a base d'aproximar-se a les característiques baumes d'aquesta cara sudest, i de superar-les pels seus laterals, on hi trobem els curts i sempre aïllats passos més difícils.

Arribats al cim de la Miranda obtenim precioses vistes dels Frares al nord.


I cap al nord descendim fins gairebé el coll, baixant aviat a la dreta cap al Torrent de les Grutes, més amunt del característic bloc al que hem arribat quan feiem l'aproximació. 

Un pas equipat i un tram de torrent molt encaixonat donen un nou caire al recorregut que estem fent.

Desfent camí, arribats a la cova de l'Arcada, baixem al fons del torrent, a tocar de la font del Xebret (ara seca), enlloc de flanquejar cap a la Proa.




Més avall de la font, enlloc de seguir el camí normal del coll del Xincarró, continuem baixant pel torrent, ara anomenat del Tambor, i passem per davant de la impresionant placa desplomada de l'Agulla del Castell.


A partir d'aquí, el camí desapareix, i literalment baixem pel barranc sec, amb desgrimpades, salts i embardissades, fins que, prop dels camps del Clot del Tambor i amb la tarda ja avançada, acabem aquesta jornada de regust més muntanyenc que escalador.


2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Sergi i companyia! una bona excursió vertical amb un itinerari ben trobat i d'aventura. Molt maca la foto des del cim de la Miranda!!

Anònim ha dit...

El títol ho diu tot, un bon dia i una millor companyia.

César Cantero