dimecres, 7 de desembre del 2011

Baumes i còdols als Ports. II

4 de desembre.

Seguint amb les ressenyes més fàcils dels kutrescaladors, anem a buscar la via Superman al Paller, enfront de les Gronses.

L'aspecte inicial de la paret és bastant tètric, essent un conglomerat tombat ple de vires, baumes, codolars i molses, amb alguns regalims d'aigua, i d'aparent pas exposat a caigudes.

Una gran fita assenyala la R1 al final del primer llarg, que tractant-se d'una feixa en diagonal ascendent de dreta a esquerra (totes les muntanyes d'ací presenten aquesta orografia) pugem caminant, sense ni tan sols posar-nos els gats. Aquesta serà doncs la nostra R0, amb un pont de roca.

Caminant pel que seria el L1 i R1 (R0 per a nosaltres).

En el primer llarg hi ha només dos ponts de roca i dos parabolts a la R1. La resta s'ha de protegir al gust; tot i que és fàcil, algun pas amb molsa i alguns còdols sense cohesió ho aconsellen.


El segon llarg comença ascendint petites feixes cap a un espit que assenyala el camí, i que serà l'únic element d'assegurança que hi ha a la resta de via. Pel que sembla més lògic i sempre en direcció a dues grans sabines, ascendeixo d'una bauma a l'altre per les petites canals i diedres que s'hi formen, i que permeten anar protegint-se amb tascons, tricams i aliens.


Faig la reunió en una savina i després veig en cordino a la del costat dret; potser l'altre és més còmode però tan és.

La Silvia continua amb el curt tercer llarg fins el cim, on fa reunió d'un ginebró (més a l'esquerra hi ha dos parabolts amb anella qeu no ha vist).

Des del cim baixem caminant cap al coll que ens separa de les Gronses, i per la canal de la dreta descendim fins el filat d'un tancat. Un corriol ens retorna a la pista.

Ressenya dels Kutrescaladors.

Per acabar el dia ens dirigim a la Falconera amb la ressenya d'aquesta via de nom desconegut per a molts de nosaltres, desconeixent també que la seva orientació és oest i que per tan escalarem a l'ombra (primer la buscavem a la cara sud).

Novament s'ateny el peu de via grimpant per roca tombada, peculiaritat aquesta de la geologia dels Ports.

Aquesta via està equipada, tot i que algun element sempre va bé per a protegir-se en els llocs fàcils i de vegades descompostos.

L1 i inici del L2.

Faig el primer llarg consistent altra vegada en una successió de murs i de feixes en diagonal, amb una de més marcada a mig llarg i un mur al final, que no suposa massa dificultats.

Pas de V al L2.

El segon llarg, que concentra les dificultats de la via, és per la Silvia.
Després de les primeres rampes i passada una gran savina, apareix un mur que presenta una petita fisura que constitueix el seu punt dèbil, però la presència d'un regalim d'aigua complica el pas.
Un tascó de reforç després entre el parabolt i el pitó que protegeixen el pas ajuda a tranquilitzar-se en cas de tocar l'aigua, i axí es supera el mur.

A sobre, un altre mur també vertical però amb bones preses permet acabar el llarg fruïnt plenament del rocam.

Reprenc l'escalada del tercer llarg, que poc a poc es va fent vertical fins a la feixa que trobem al costat de la berruga descomposta que corona el vessant.
Un parabolt despistat cap a la dreta em condueix sota la berruga, on hi ha algun còdol per a apoïar-s'hi, però fa fregar molt les cordes i hauria preferit escalar recte pel mur, que tot i de poca presa, te algun forat que hauria permès superar-lo potser amb un grau més.

Degut al fregament faig la R3 a les dues xapes que hi ha a escassos metres de la carena, i així la Silvia fa el que serà el curt quart llarg fins a dalt.


La Silvia al quart i últim llarg i ressenya dels kutre.

Descendim pel barranc rera la paret i arribem a l'aparcament dels Estrets encara amb plena llum de dia.

Acabem així aquesta estada de dos dies als Ports, amb un munt de vies per fer en aquest sector dels Estrets d'Arnes i amb encara molts més racons a descobrir en aquesta inmensa regió.

1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

Bona campanya pels Ports! ara fa temps que no m'hi acosto, men'has fet entrar ganes.