Retorn a la neu al Rulhe

8 i 9 de desembre


Amb condicions de neu escasses però bones en quant a seguretat, abusem de que la seva presència comença a cotes altes, molt altes per la època de l'any (2200 m +/-), i entrem per la vall d'Aston en cotxe fins el Pla de Las Peyres, on acaba la pista.


Temia que aquest pic, que feia temps voltava entre els meus desitjos, fos excessiu com a primera trepitjada de neu de la temporada, però tot el contrari, és una ascensió agradable sense desmereixer de certes exigències, en ascendir pendents de neu de quasi 45º i grimpar algun pas de roca de la canal al cim.

De la cabana de Las Peyres al refugi triguem ben poc, tot i anar carregats amb més material del compte, tan per passar la nit com per a l'ascensió de l'endemà. Amb el sol de tarda, que toca al refugi fins que el Pic Negre de Juclar ombreja tot el vessant, pugem, ens instal·lem i sopem a la taula que hi ha a l'exterior, sense passar fred ni penúries de cap mena.

El refugi de Rulhe ofereix una part lliure amb 10 places en lliteres, amb matalàs i mantes, i un parell de matalassos al terra. A la terrassa exterior, tota de fusta, hi ha la taula, ideal per a seure-hi mentre fa sol, i per passar-hi fred esmorzant de matinada.

De la nit...

L'endemà al matí, no gaire d'hora, tot sigui dit, prenem el camí Gr10 direcció Merens, cap al coll que delimita a llevant la vall on ens trobem. La neu comença just al mateix refugi, i l'anticicló que fa dies afecta tot el Pirineu fa que sigui transformada i endurida; els crampons no caldrà portar-los a l'esquena.

... al dia.

Camí del coll divisem tot el vessant nord del pic, identificant el recorregut de l'ascensió, però errant la canal, doncs ascendir per on vàrem descendir hauria evitat fer un tram de cresta innecessari, tot i que divertit i entretingut.


Itinerari de pujada (vermell) i de baixada (verd).

Del coll estant prenem una coma cap al sud, en ascens, esquivant el caos de rocs i ajudats per les fites que l'escassa neu encara no ha cobert del tot. 

Encara per pendents suaus ens dirigim sota la barrera rocosa que divideix el vessant i que configura l'entrada a una canal molt oberta, per on pujarem. El pendent no supera els 45º enlloc, si és que hi arriba.

Anem trobant la neu més compacta a la nostra esquerra, i per aquest motiu ascendim la branca esquerra de la canal. Arribem així a un collet, on el panorama s'exten generós al vessant sud, entre crestes i canals, i divisem a la dreta el cim.

Flanquejem la cresta per la cara nord, resseguint repises i canaletes de neu entre els grans blocs de roca, amb alguna formació curiosa com la cova que forma un gran bloc, fins que assolim la branca dreta de la canal que ens condueix a un nou collet, ja a tocar del cim.

Dos ressalts més i som al capdemunt del Rulhe, estret cim esberlat per tot arreu, confluència de crestes que provenen del Ruf i del Fontargenta d'una banda, i de l'Albe per l'altre. 

Descendim ara si per la canal que directament ens porta a la base, i desfem el camí de pujada, en menys temps tot plegat del que preveia per al nostre primer contacte amb la neu d'aquesta temporada.