dimarts, 4 de febrer de 2014

Quasi al Monturull des de quasi Bescaran.

2 de febrer del 2014

La nevada de dissabte emblanquina la carretera d'Estamariu a Bescaran, però s'hi circula bé; altra cosa és la pista que de Bescaran enfila la serra de la Mare de Deu, que als 1600 m aproximadament ja no deixa tirar al turisme amb el que anem, ni amb cadenes.

Per sort a la pista hi ha prou neu per a ascendir i, ja molt justa, per a descendir, a costa d'alguna esgarrinxada als esquis.


Fer muntanya a l'hivern lluny d'estacions d'esquí i d'entorns turístics té un regust que potser tenim massa oblidat, per mor de la inmediatesa i facilitat que donen aquelles a una activitat ipso facto al marge del medi.
Aquesta vall límit de l'Alt Urgell amb la Cerdanya i Andorra es dona tota al gaudi de la natura, sobretot a l'hivern, quan la neu la protegeix. Tot i així la proximitat de l'infern s'hi manifesta sonorament al capdemunt; traces amples amunt i avall sense sentit; motos de neu.



Per la pista de l'Obaga de Bescaran, planera i boscosa, fem cap a la barraca del Vaquer, on una altre pista permet d'endinsar-nos a la vall del Torrent del Port Negre sense patir l'espessor del bosc impenetrable.



El vent ha acumulat la neu al bosc i a les fondalades, i ha generat plaques que evitarem amb aquest itinerari, doncs no deixa la fondalada de poc pendent fins el mateix Port Negre.

El camí s'ens ha fet força llarg des d'on hem deixat el cotxe i renunciem al Monturull, tot i que és ben proper des de la cota que l'Alpina rotula com a Pic Negre d'Urgell. El vent encara considerable i la poca neu al llom es conxorxen amb la nostra poca forma, i retornem pel mateix camí, segur i lluny de les allaus freqüents d'aquests dies.




Hem de trobar un itinerari al Salòria sense passar per Andorra.

ICC.                                        Aplina. 


2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Hola Sergi i Silvia! bon any de neu aquest! ja veig que tens la roca força oblidada...però s'ha d'aprofitar aquestes nevades a cotes baixes.
A seguir foquejant!

Sergi C ha dit...

També ens acostem a la roca de tan en tan, però res que mereixi ser exposat.
Piular lo just i aprofitar el temps a la muntanya.
Salut.