Al llarg de la primera meitat de la setmana s'hi va anar apuntant molta gent, i durant la segona meitat, la previsió de pluges va fer que uns quants es fessin enrera.
Mentre conduïm cap a Vallcebre, tot és moll i a estones plou. Afortunadament quan passem Berga comença a apareixer el blau del cel entre els núbols.
Així doncs ens afanyem i amunt.
Des de l'aparcament que hi ha a l'oest de les Roques d'Empalomar, prenem un corriol senyalitzat i fresat, tan evident com relliscós degut a les últimes pluges. Arribem al coll situat al nord de les Roques d'Empalomar i descendim flanquejant cap al sudest.
Arribats al peu de la via ens equipem. L'entrada es supera de braços, agafats a una cadena, doncs el calçat moll no permet adherir-se a la roca. Inmediatament comencen els graons i el cable de vida, tot plegat molt ben equipat.
Ens internem sota un matoll i la via gira 90º a la dreta, iniciant un flanqueig, primer sobre repises de fusta i després sobre una llastra de roca. Després del flanqueig, continuem ascendint per roca molt llisa, fins que assolim el final de la paret on trobem el pont. Aquest pont és gairebé de joguina; si no hi fos no passaria res, doncs el fons és a 2 m.
Passem el pont i continuem ascendint per terreny menys dret fins el cim, final de la via.
Mentre jo arribava al final (he pujat el primer) comença a ploure, i substituïm la caminada prevista per un esmorzar al bar.
Inici de la via.
Tram previ al flanqueig.
L'equipament és molt bò.
Flanqueig: primer taulons de fusta, després graons metàl·lics i al final sobre la llastra.
La roca és molt llisa el aquesta zona. Després del flanqueig la via te un traçat sinuós.
Dia rúfol de tardor; aviat plourà.
El pont suposa un element diferent a la via, tot i que no és necessari.
Punt més alt de la via.
En Jaume B arribant al final....
... i en Dario que ja arriba sota una fina pluja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada