diumenge, 12 d’octubre de 2008

Via 'Pique Longue' a la Granota, Montserrat

Dissabte escalo aquesta via amb gent de la Secció de Muntanya del Club Natació de Terrassa: la Silvia, la Fran, la Mª Jesús, el Joaquín (que n'és el 'presi'), el Xavi i el Juan Carlos; de company de cordada em toca  el Joaquín.
No fa massa sol però el dia s'aguanta, tot i les previsions de possibles pluges a partir de migdia; tot i així fa una mica de vent que a les reunions i durant el descens ens fa sentir el fred.


 
Fem la via en 3 llargs, tot i que a les ressenyes s'en consideren 4:

El primer llarg fins a una reunió evident (n'hi ha una abans que passo de llarg) te alguns pass de V i està sobreequipat; obro jo de primer.

El segon llarg correspondria al segon i tercer d'algunes ressenyes, doncs val la pena fer la segona reunió còmodament al capdemunt d'una agulla lateral, separada per una estreta fisura de l'agulla principal on hi ha la instal·lació (i des d'on rapelarem després); continua de primer el Joaquín.

Després d'aquesta reunió caminem cap al darrera de l'agulla principal, on hi ha un mur de 10 m de V+/6a- segons ressenyes, evitable caminant per la seva dreta. Tots l'escalem, doncs ens ve de gust i ens hi sentim bé, però no el podem considerar un llarg en si.

El tercer llarg, com veiem, queda separat de la resta de la via, doncs després del mur, continuem caminant un troç fins el peu de l'aresta de la última agulla. Obro jo; comença amb uns passos de V i poc a poc es va tombant; arribo a un punt on s'acaben els parabolts i veïent que la inclinació disminueix, continuo fins al cim de l'agulla. I, la reunió? ni rastre d'ella; i el terreny força descompost. Trobo una sabina i una prominencia rocosa; amb una cinta i les cordes monto reunió en aquests elements i asseguro el Joaquín.
Quan ja és a punt d'arribar em pregunta on soc, doncs uns metres més avall i a la dreta (pujant) hi ha la instal·lació. M'havia perdut! M'assegura i desgrimpo cap allà.
En acabat rapelem per totes les reunions fins a peu de via.

El Juan Carlos, la Fran i el Xavi fent la via del costat que a partir d'aquí empalma.

La Silvia al primer llarg.

Vistes espectaculars de Sant Benet.


... i del Monestir.

Mur de V+/6a-.
Segona reunió.
Últim llarg.

4 comentaris:

Jots ha dit...

ja és el segon cop que passo per aquesta pantalleta... es costós això del interné...

Que deia que esteu fets una escaladors (i escaladores !!, sobretot escaladores !!!).

Ara qui voldrà venir amb mi al monte a caminar?)

SergiC ha dit...

Ey, ey!
Que no només escalo, home.
Encantat de caminar, ascendir, trescar, grimpar...

Anònim ha dit...

Bon dia muntanyenc !!!!

he sentit una versió de com van anar les coses entre la senyora Pirene i la resta de Déus (i semi-Déus...) i resulta que va ser ella la que va calar foc als Pirineus... fixa't...
sembla ser que per tal que un tal Hèrcules (que es veu era un paio un pèl malcarat i que empaitava a totes les xatis de l'Olimp) la deixès en pau, va decidir morir en aquest incendi... si d'això se n'assebenta la T5 (o el Gente) la posaran a parir, a la ninfa.

Joan Jordi ha dit...

no me'surto amb això del interné...
l'anònim soc jo, eh ?