Després de les altes temperatures dels dies passats ha fet i fa fred, i la neu està transformada i dura. L'aproximació es fa còmodament sense raquetes.
El David puja amb esquis però de seguida es desvia i s'en va cap al Pic de La Mina.
Punta de la Vinyola al centre-esquerrra i Pic de la Vinyola a la dreta: el nostre objectiu.
Els diedres de la Punta de la Vinyola estan secs a la part superior. Caldria una altre nevada per a trobar-los en òptimes condicions.
El Pic de Fontfreda va ser el primer en el qual vaig ascendir una canal en aquesta zona.
Entrada de la canal. Hi ha molta neu dipositada al fons i la pendent no supera els 45º. Del pas de 70º ni rastre.
En el terç superior de la canal la neu dismuneix i aflora la roca, sense cap dificultat. L'Oriol superant-lo ...
... i la Silvia.
Al final de la canal busquem els trams més dreta, doncs la neu convida.
Rampes finals i cim.
El descens l'efectuem per la primera canal a l'oest de la Punta de la Vinyola.
La comoditat del recorregut ens permet ser al cotxe a les 14:00 h, on trobem el David que fa estona que s'espera i que promet passar-me unes fotos espectaculars que ens va fer des del Pic de La Mina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada