diumenge, 29 de març de 2009

Canal dels Isards, el Cadí més salvatge.

Un cap de setmana meteorològicament inestable no és el millor moment per a descobrir indrets salvatges, però les experiències viscudes en fer-ho resulten molt intenses. Els habituals companys d'aventures, la Sílvia i l'Oriol, no es fan enrera així com així si hi ha alguna possibilitat de gaudir de la muntanya, i per tan decidim intentar la sortida. A les 4:30 h sortim de Terrassa i ens dirigim cap a Adraèn, poble situat a l'extrem occidental de la serra del Cadí, a l'Alt Urgell.


Tenim sort i la pista que des del poble arriba a la ermita de Sant Salvador està neta de neu. En aquest punt comencem a caminar per la mateixa pista, ja amb neu com es veu darrera del cotxe.


A la pista que flanqueja el Cap de la Fesa pel nord s'hi acumula gran quantitat de neu, més de la que hi ha al bosc, com sol passar en la majoria de pistes.


Parets del Cap de la Fesa i canals del Cap de la Costa Verda, el nostre objectiu.


El dia de moment aguanta, i a estones toca el sol al fons de l'Alt Urgell.


El primer tram del recorregut és una torrentera al mig del bosc, interrompuda per petits ressalts.


Les altes temperatures dels últims dies han minvat el regel nocturn i la gran quantitat de neu acumulada a peu de ressalts ens para algun parany.


El primer ressalt no presenta dificultats; el terreny es va empinant.




El segon ressalt requereix assegurar-se
i ens fa treballar una mica més.
Com que no hi ha glaç, l'Oriol diu que la roca és cosa nostra.
M'hi poso i
obro el pas fins uns pins que hi ha a sobre on munto reunió. Utilitzem dos friends i un petit pi que hi ha al principi.
Amb glaç hauria estat una cascadeta molt divertida, però ens hem d'adaptar al que trobem.






A partir d'aquí anem trobant ressalts, amb més glaç quan més amunt, que ens permeten fer piolet tracció.



Comença a nevar a mitja canal.


... i va apretant.


Sortim al capdemunt del Cap de la Costa Verda, i sense entretenir-nos carenegem cap a l'oest.


Arribats al Cap de la Fesa, el Cadí finalitza i davalla en forma de lloms emboscats. Baixem cap a l'oest i després nordoest. La nevada, la boira i el bosc ens obliguen a utilitzar mapa i bruixola, i sobretot intuició; endemés, la gran quantitat de neu acumulada en aquest vessant fa la progressió molt fatigosa. Constantment hem de prendre decisions: més a la dreta, més a l'esquerra, descendim ja cap al nord, hi haurà cinglera més avall, continuem cap a l'oest ...


Arribem finalment a la zona anomenada el Pradell i trobem la pista que de la carretera d'Adraèn puja al Cap de la Fesa. Tot i que no era la nostra intenció, la prenem, doncs és la única referència que tenim per saber on som. Anem baixant per neu fonda a troços, molt cansats ja, i temo que anirem a parar a la carretera i haurem de pujar tota la pista fins a Sant Salvador amb la nit a sobre!


Afortunadament, trobem el prc que marca el mapa i que no trobavem, i que ben senyalitzat, ens dirigeix al punt on hem iniciat l'excursió.
La descoberta d'aquesta zona ha estat intensa, tan per les condicions que hem trobat com per la solitud de l'indret, i sobretot per l'esforç i les dificultats compartides amb els magnífics companys.

Recorregut de la canal dels Isards.


Itinerari aproximat sobre mapa del Icc.


1 comentari:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.