Som conscients que el mantell està humitejat fins el fons, i que caldrà buscar vessants purgats per a exposar-nos el mínim possible a patir una allau.
La nit no és freda, però afortunadament el dia està cobert per núbols alts molt compactes, o sigui que res de sol.
Dormim a un dels aparcaments de l'estació d'esquí de Ordino-Arcalís, tancada ja, i per tan en absoluta soledat.
Ens llevem tard; i sortim encara més tard, però el temps ens ho permet. Ascendim per la pista d'esquí cap les Portelles...
... i quan som en front de la cara nord del pic d'Arcalís ens hi dirigim.
Identifiquem el corredor Tale Tálamo i veiem que està purgat, sense menysprear les pendents laterals encara ben carregades.
El 'tobogan' que ha format l'allau en caure ens proporciona una neu una mica més compacte que la del voltant, i ho aprofitem per ascendir.
Prop del primer ressalt es posa ben dreta, i amb la neu humida costa progressar.
Sobre el primer ressalt, trobem la zona de sortida de l'allau, amb ben poca neu, però amb unes restes de glaç que ens permeten clavar les eines i ascendir amb certa comoditat.
La Eli en aquest tram ...
... i l'Oriol, que en ser l'últim és al que menys glaç li queda.
Després d'aquest tram, sortim a un camp de neu menys inclinat, però carregat.
En acabat i ja sota el cim, trobem una última zona rocosa, oberta i amb múltiples opcions per a pujar-hi.
Arribem a un cim secindari situat un 100 m a l'est del clim principal.
La cresta fins el cim principal consta de grans blocs i clapes de neu, amb algunes cornises.
Tot i l'estat de la neu, no és exposat ni difícil, i el material, un cop més, surt només a passejar.
El Jot's, la Eli ...
...l'Oriol, la Silvia.
Cim del pic d'Arcalís 2776 m
Foto dels cinc.
Un raig de sol i el Comapedrosa al fons.
Cap a l'Oest divisem el Medacorba al fons al centre-esquerra, el Pic del Pla de l'Estany (o Bareytes) i l'Angonella.
Ressenya:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada