Després d'haver fet el pic d'Arcalís, decidim tornar a casa i encertem, doncs el diumenge va resultar plujós al Pirineu.
Així doncs, amb ganes de roca, anem a Sant Benet.
I quina millor manera d'accedir a Sant Benet que per la via Camí de l'Alzina.
Just al torrent que creua el segon pont del camí de les escales de Sant Benet, comença la via.
Triem el diedre que forma el propi torrent, IV, enlloc de la placa llisa i patinosa de 6a+!
Estrafalària R2 en una alzina. La Eli i l'Oriol al L2.
Just abans d'arribar a la R2 hi ha aquest tram vertical de V, amb molt bones preses.
R3, penjada a la paret, entre potser els dos millors llargs de la via.
L'Oriol surt de la còmoda i ample R4.
La tirada és vertical, però amb bona roca i ben assegurada.
Roca, sabines, agulles ...
Gorros Sant Benet
El plaer de l'escalada!
La Silvia i la Eli a la R5 finalitzant la via. Molt còmode el Zap O Mat per a assegurar el segon; no l'havia probat encara el via llarga.
Ressenya del camí de l'Alzina de Onaclimb aquí.
Un cop acabat el camí de l'Alzina sobre la Miranda del Pas dels Francesos, ens dirigim a la Miranda de Sant Benet, que tenim just a sobre.
Busquem la seva cara sud però ens confonem i ens dirigim més a l'est, trobant-nos unes vies d'esportiva que per sort la Silvia s'adona que no poden correspondre a l'Aresta del Violí.
Reculem i finalment robem la canal on comença la via.
L1 de l'Aresta del Violí. No se per què però ens hi trobem extranys.
R2 en una alzina. La Eli hi arriba. Cal fer un canvi de reunió i anar al peu de la paret on comença en tercer llarg.
Tercer llarg: comença amb un mur molt vertical, amb preses bones, però, o bé no el trobo o bé no hi és, però la cadència de parabolts s'interromp a partir el segón, i vaig tirant amunt, amunt fins que la verticalitat desapareix i trobo el tercer seguro. Quina por!
La Silvia, que va de primera també, ho passa fatal.
A partir d'aquí m'asseguro a totes les sabines que trobo; bé: de fet una, ja que al costat de la següent hi ha un seguro.
Cim de la Miranda de Sant Benet.
La Silvia i la Eli finalitzen el tercer llarg.
I cim!
La Prenyada des de la Miranda: un altre dia.
Els Gorros omnipresents.
Ressenya de Onaclimb aquí amb el grau una mica rebaixat, i d'escalatroncs aquí, amb un grau més 'reslista'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada