Ni el Wolfgang ni jo haviem escalat a La Plantació (Montserrat) i ja feia un temps que ell en parlava. Com que no calen excuses per a anar a escalar a un lloc, no en dono ni una més: en teniem ganes i ja està.
I quin lloc!
Accedim a Montserrat pel Clot de la Mònica i el camí que flanqueja el Serrat de la Pastereta per la seva cara oest.
L'incofussible Frare de Baix marca l'entrada del Clot de la Mònica. Per a accedir a la regió de La Plantació, pugem pel Torret dels Llorers, al qual entrem pocs metres després del trencall que ve de la Canal de l'Artiga Baixa i de la ferrada Les Dames.
Al torrent dels Llorers trobem graons metàl·lics a trams que ens faciliten l'ascensió. Finalment, i gràcies als companys que ens ho adverteixen, arribem a la cara sudest de la Roca de Sant Cugat. Escalem la via Conxita García Pérez i ens precedeixen en l'escalada el Jaumegrimp (escalant el segon llarg a la foto del mig) i un company seu.
Foto que fa el Wolfgang a l'Agulla del Patchwork. Al fons el Jaume al L2 de la via.
Començo amb L1, de 40 m i una dificultat màxima de IV+, ideal per a calentar. La roca és una mica solta i llastrada però sense problemes (de fet després de les últimes escalades a Sant Llorenç sembla fins i tot excel·lent). Aquest llarg arriba al cim de l'Agulla Patchwork, al final de la qual hi ha la R1 que posteriorment canviarem mitjançant un ràpel cap al peu del L2, al coll entre aquesta agulla i la Roca de Sant Cugat en si.
R1 a la descomposta Agulla del Patchwork i el pot amb el llibre de piades: autèntic!
El Wolfgang fent el rapel cap a la R1 bis, al peu del formidable til·ler que ombreja l'inici del L2.
Després del rapel, el Wolfgang tira amb el L2, 25 m, patint una mica amb el brut inici de 6a (un farcell de bardisses farcides amb un tronc que flota a un pam de la paret 'ajuda' a reforçar el grau).
A partir d'aquí V+ per a gaudir: bona presa i ben assegurat.
Després de la R2 a mitja paret, continuo jo el L3, sortint per un mur de V+ que fa esbufegar de primer, i superat el qual, el plaer de progressar amb bones preses fa oblidar l'allunyament de les assegurances.
La cordada precedent al cim, a pocs metres de la R3.
Uns metres al nord del cim hi ha un rapel de 20 m que ens porta al coll nord de la roca, des del que descendim a l'oest per una embardissadíssima canaleta cap a la canal de la Mamella. Els braços i la roba assaboreixen les espines de la selva d'artíjols que atravessem.
El Wolfgang al L3, descens, i R1 de la Tomahawk a La Mamella.
La Tomahawk la trobem ascendint uns metres aquesta boscosa i còmode canal. Bona roca i molt ben assegurada: per a disfrutar.
L1: pel Wolfgang, 35 m, V.
L2: surto de la reunió per un pas una mica fi V+ i amunt, 30 m, quasi fins el cim, al que aribem a peu.
Jo al L1 de la Tomahawk.
Vista al sudoest cap a la Roca de Sant Cugat...
... i cap al nord als Gorros, plens de cordades.
Al costat la Mamelleta i al fons el Cavall Bernat, Sant Jeroni, etc.
L1 de la Tomahawk; el Wolfgang arribant a la R2, i L1 de la Territori Dakota.
Rapelem La Mamella i continuem avall per la canal del mateix nom, fins que arribem a tocar la cara oest de la Roca de Sant Cugat.
Tenim tan a ma la Territori Dakota que no ens hi podem resistir.
El L1, 35 m, comença molt tumbant i es va redreçant de forma poc perceptible a la vista, de manera que passem de III a V/V+ progressivament. Comença el Wolfgang.
El L2, 30 m, el faig jo de primer per una preciosa fisura de V+ (gràcies Wolfgang!), assegurada amb 3 claus (la resta de la via son parabolts), atlètica i amb molt bona presa.
L3: 35 m, es caracteritza per un mur que interromp la continuïtat de l'agulla. El mur te poca alçada i amb un sol pas ben obrt de cames es supera. protegit per 2 parabolts.
Fisura del L2.
Mur del L3.
Enlloc d'arribar al cim que ja hem fet anteriorment, el Wolfgang fa la R3 al ràpel que ens portarà al collet nord.
Descendim novament la selva de bardisses i tornem a ser a la canal de la Mamella.
La Mamella que hem escalat fa una estona, L2 de la Territori Dakota. i la Presidenta, vessant oest per on trascorre la Canvi Climbàtic, que apuntem a la inacabable llista de vies a realitzar.
3 comentaris:
Bona piulada, Sergi!
Salut
Coincideixo amb el Wolfgang, molt bona ressenya, bones fotos i millor explicació, com em preguntaves al meu blog, doncs nosaltres ja ho vàrem deixar per anar a dinar, el meu braç encara no li convé que el castiguin gaire, pensa que he passat 5 mesos parat i amb una intervenció quirúrgica per reanclar el tendó del bíceps que em vaig arrancar fent esportiva...ara em convé no passar-me, tot i que per ganes ja us hagués acompanyat.
Et faré un link al meu blog si et sembla bé.
Ja em va comentar el Wolfgang lo del teu braç.
Quina angunia! i quin valor.
Linka, linka el blog: jo faig el mateix.
Apa siau.
Publica un comentari a l'entrada