La via Menjacòdols, oberta pels germans Masó l'any 2000, segueix un itinerari lògic de la cara est de la Castellassa de Can Torres, marcat per una clara fisura fins a mitja paret, i seguit per una altra fisura fins a la punta sud.
El primer llarg comença amb una entrada de IV/V en roca molt dubtosa, i de seguida m'agafo a la cinta que poso al primer espit. Ben aviat trec l'estrep i vaig superant tota la fisura, progressant en claus i espits de forma alterna. Al final del llarg, un últim espit em deixa sota una petita panxa sobre la qual hi ha la reunió.
El pas es supera en lliure V- segons la ressenya, però experimento aquella dificultat extra que suposa passar de l'estrep a la roca, i no trobo com sortir-ne:
enfilo l'estrep tan com puc,
trobo un peu a la dreta,
una presa de mà a l'esquerra i una altre molt amunt però bona per a la dreta,
tibo però em sento insegur: em penjo,
hi torno, ja cansat... caic!
Descanso. Un pam més amunt de l'espit veig un foradet on decideixo posar-hi un tascó. Penjo l'estrep d'aquest tascó i, amb les preses més a la vora surto del pas. Arribo a la reunió que es situa a l'esquerra d'uns matolls que interrompen la continuació de la fisura. Està equipada amb tres espits i és còmode.
El segon llarg consta de 30 m que transcorren per terreny més tombat, protegit amb dos espits en els troços més drets de IV. Encinto una sabina a mig camí i faig un merlet en un gran còdol, que apareix quan creuo l'itinerari de la via normal que flanqueja sota l'agulla que pujarem.ç
La reunió s'ubica a la fisura i s'hi accedeix enfilant-se sobre unes herbes que penosament sobreviuen amb la poca terra que poc a poc es va esllavissant sota els peus dels escaladors.
El tercer llarg és una canal que s'escala millor en oposició, doncs al centre hi ha vegetació i roca solta, fins arribar sota un gran còdol al qual ens enfilarem. Pont de roca per a assegurar-se i finestra per la que veiem la paret est de la Mola.
A la dreta tenim una fisura sota un sostre, amb un parell de cordinos que reforço amb dos tascons.
Penjo estrep i amunt. Aprofito uns còdols pels peus i surto al complertament horitzontal cim de l'agulla sud de la Castellassa.
Des del cim (dos parabolts) fem un primer ràpel de 10 m fins la R2, i des d'aquesta un altre fins la base.
Ressenyes i croquis de www.santllors.com.
2 comentaris:
Ep Sergi! molt bona activitat a la Castellassa, aquesta via és per a col.leccionistes, una vegada me la vaig mirar i vaig pensar que era molt trencada i tètrica, però mira per on me n'has fet entrar ganes de probar-la.
Prova-la!
Val la pena.
La que te una entrada tètrica que fa por és la Enric Comellas i Linares, més a la dreta!
A veure si un dia m'hi poso.
Publica un comentari a l'entrada