dissabte, 3 d’octubre del 2009

Menjant còdols a la Castellassa de Can Torres

Sobretot el company, en Jaume, que fent de segon tota l'estona s'en deuria menjar més d'un dels que queien.

La via Menjacòdols, oberta pels germans Masó l'any 2000, segueix un itinerari lògic de la cara est de la Castellassa de Can Torres, marcat per una clara fisura fins a mitja paret, i seguit per una altra fisura fins a la punta sud.



El primer llarg comença amb una entrada de IV/V en roca molt dubtosa, i de seguida m'agafo a la cinta que poso al primer espit. Ben aviat trec l'estrep i vaig superant tota la fisura, progressant en claus i espits de forma alterna. Al final del llarg, un últim espit em deixa sota una petita panxa sobre la qual hi ha la reunió.

El pas es supera en lliure V- segons la ressenya, però experimento aquella dificultat extra que suposa passar de l'estrep a la roca, i no trobo com sortir-ne:
enfilo l'estrep tan com puc,
trobo un peu a la dreta,
una presa de mà a l'esquerra i una altre molt amunt però bona per a la dreta,
tibo però em sento insegur: em penjo,
hi torno, ja cansat... caic!

Descanso. Un pam més amunt de l'espit veig un foradet on decideixo posar-hi un tascó. Penjo l'estrep d'aquest tascó i, amb les preses més a la vora surto del pas. Arribo a la reunió que es situa a l'esquerra d'uns matolls que interrompen la continuació de la fisura. Està equipada amb tres espits i és còmode.

El segon llarg consta de 30 m que transcorren per terreny més tombat, protegit amb dos espits en els troços més drets de IV. Encinto una sabina a mig camí i faig un merlet en un gran còdol, que apareix quan creuo l'itinerari de la via normal que flanqueja sota l'agulla que pujarem.ç
La reunió s'ubica a la fisura i s'hi accedeix enfilant-se sobre unes herbes que penosament sobreviuen amb la poca terra que poc a poc es va esllavissant sota els peus dels escaladors.

El tercer llarg és una canal que s'escala millor en oposició, doncs al centre hi ha vegetació i roca solta, fins arribar sota un gran còdol al qual ens enfilarem. Pont de roca per a assegurar-se i finestra per la que veiem la paret est de la Mola.
A la dreta tenim una fisura sota un sostre, amb un parell de cordinos que reforço amb dos tascons.
Penjo estrep i amunt. Aprofito uns còdols pels peus i surto al complertament horitzontal cim de l'agulla sud de la Castellassa.


Des del cim (dos parabolts) fem un primer ràpel de 10 m fins la R2, i des d'aquesta un altre fins la base.
Ressenyes i croquis de www.santllors.com.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ep Sergi! molt bona activitat a la Castellassa, aquesta via és per a col.leccionistes, una vegada me la vaig mirar i vaig pensar que era molt trencada i tètrica, però mira per on me n'has fet entrar ganes de probar-la.

Sergi ha dit...

Prova-la!
Val la pena.
La que te una entrada tètrica que fa por és la Enric Comellas i Linares, més a la dreta!
A veure si un dia m'hi poso.