diumenge, 18 d’octubre del 2009

Serra de Carreu de cap a cap

Des que vaig escalar-la, que s'em va posar entre cella i cella de recorrer tota aquesta serra pel seu damunt, i havia de ser en aquesta època tardorenca, quan el cel és net i la llum del sol baixa, quan a la solana fa calor i a l'obaga fa fred.


Bòixols encara a l'ombra.

El silenci de Bòixols ens suggereix de no quedar-nos al poble a sopar i passar-hi la nit: trencariem aquella pau. Ens desplacem uns kilòmetres abans, on al costat de la carretera hi ha un prat, en el qual no molestem ningú. Olor de farigola i un cel enlluernador d'estels ens acompanyaran tota la nit. Seria pecat privar-se d'aquests luxes amagant-nos a la tenda: el bivac s'imposa!



L'excursió al llarg de tota la serra ens permet aprhendre la geografia prepirinenca més pura: un petit poble sortosament habitat, un rosari de granges actives al seu voltant, la llarguíssima paret vertical, llisa i eixuta, amb una base molt erosiva i seca al sud i un bosc consirerable al nord; voltors, ramats i algún cabirol despistat que fuig entre els arbres.



Ressenyo l'itinerari seguit i numerat sobre el mapa:


  1. Del Bòixols prenem la pista asfaltada ascendent, a l'esquerra de la font.
  2. Agafem una pista de terra a la dreta.
  3. Voregem Cal Cerdà per l'est; prenem una nova pista a l'esquerra. Abans de creuar el torrent pugem cap al llom a la dreta, per terreny erosionat i erm, en direcció nordoest.
  4. Arribem al Grau de Queralt, ja al capdemunt de la serra. Girem a l'oest i comencem a carenejar per bosc i matolls, sense camí, buscant el terreny més esclarissat vora la cinglera.
  5. La serra es fa estreta i esmolada; haurem de flanquejar algun ressalt pel nord, herbós i relliscós. Trobem una gran fita de pedres amb un sistema de rapels cap al sud. Tres-cents cinquanta metres més endavant hi ha la última reunió de la via 'El cap i el passarell amb els ous al clatell'.
  6. Cap de Carreu, cim més alt de la serra.
  7. Descendim cap a un coll boscós: Pas de la Ce, possible descens al sud.
  8. Després de carenejar llarga estona arribem a Gallinova, últim cim de la serra. Descendim cap a l'oest entre bòixos (virem a la dreta, doncs veniem direcció sudoest).
  9. Una abertura a la valla metàl·lica existent vora el cingle permet canviar de banda. Descendim uns metres i continuem en la mateixa direcció per la pedregosa feixa en descens.
  10. Girem a l'esquerra per uns graons rocosos amb molta grava: Pas del Llop. Novament a l'esquerra flanquegem per tartera i matolls cap a la Collada del Trumfo, a l'est.
  11. Collada del Trumfo: prenem una pista en descens que després d'una ziga zaga va en direcció est.
  12. Cruïlla: nova pista a l'esquerra amb una mica de pujada. Passarem per tot un seguit de iurtesdisseminades pels camps.
  13. Final de pista, que passa a ser un camí.
  14. Arribem a una casa en runes. El camí acaba aquí i es converteix en un corriol que de vegades s'ha d'intuïr, doncs el terreny és molt erosionat. Comencem a pujar.
  15. Camps i pista. La prenem en direcció est, seguint sempre la pista principal en les cruïlles.
  16. Cruïlla: deixem dues pistes a la dreta. La nostra fa una tancada corba a l'esquerra.
  17. Comença l'asfalt. Uns metres més avall deixem a l'esquerra la pista de terra que hem agafat a l'ascens.


6 comentaris:

lluís ha dit...

Magnífica volta i bonics paisatges prepirinencs. Algun dia m´hi escapo! Més o menys quant es triga a fer tota la volta?

Sergi ha dit...

L'excursió ens va ocupar unes 10 hores. Per por de que s'acabés la llum del dia no vàrem parar gaire.

El que m'hagués agradat és baixar fins a Abella de la Conca i tornar per la serra de Carrànima, però he vist clar que això s'ha de fer en dues jornades.
... a no ser que s'en vulgui fer una mena de marató!

en Girbén ha dit...

Proposar-se fer i fer-ho; si això no és la bondat muntanyenca... Podríem afegir-hi l'esperit de descoberta que Carreu encara exigeix.
A mi em va recordar una mena de Cadí invers, com una ona quan trenca però aquesta empesa per un vent del nord.
Ja us ho deuríeu passar bé!

Anònim ha dit...

Es veu una travessia molt salvatge i bonica. Les fotos són esplèndides, com totes les teves. Veig que anàveu una colla. Dius que vau estar 10 hores, però a bon ritme? És complexa a nivell d'orientació? M'has fet venir ganes d'anar-hi.

Sergi ha dit...

10 hores a bon ritme, sobretot a la tornada, majoritàtiament per pistes.
L'orientació és d'allò més fàcil, obviament a la carena, però també en el retorn pel peu de la serra, doncs és molt intuitiu.
El mapa Boumort de l'editorial Piolet és molt útil.

Anònim ha dit...

Hola Sergi,
L'altre dia vaig anar a fer la meitat d'aquesta excursió, fins al Pas de la Ce.
És fantàstica, sobretot el tram més esmolat de la carena.
Tinc ganes de tornar-hi i fer-la tota.
Gràcies!

lluís