dilluns, 2 de novembre de 2009

El nostre gran calcari: cara sud del Pedraforca

Impressionant, asolledada, grisa i llisa.
Així és com defineixo aquesta paret.



Escalem la via Camí del Tro, una escalada llarga esportiva, ben protegida amb espits i claus, sobre una paret continua i amb alguna reunió una mica incòmode.




Foto del Jesús.

Començo jo amb el primer llarg, que te algun pas de V+. Em surt bé i em sento animat.
El segon llarg li toca al Wolfgang. Quan passo pel 6a es posa de manifest la limitació dels meus peus de gat (els 'bons' els tinc a fer soles) en quant a adherència, en uns passos on aquesta és fonamental. Rellisco i caic però resolc el pas sense A0.
Vist l'èxit demano al Wolfgang que continui amb el tercer llarg, que també te algun pas de 6a. En aquest cas no patino i pujo bé de segon.
El quart llarg, de V+, ja el faig jo de primer i coneixent fins on puc apretar els gats busco bé les postures per adaptarme a la roca i superar els passos tranquil·lament.



Foto cutre de telèfon mòbil: ens mereixem més, potser?

Des de la R4 baixem, doncs és tard i hi ha gent a baix que ha abandonat. La resta de companys també baixaran des d'aquesta reunió i alguns des de la tercera.


Foto del Jesús. La tribu de La Tribu. Ressenya del Joan Jover.

3 comentaris:

la-tribu ha dit...

Sergi!,
un plaer compartir el dia i la visita al teu blog.
salutacions.
jesús

lluís ha dit...

La via d'escalada que descrius està molt per sobre de les meves possibilitats, però faig sovint el camí normal de pujada al pollegó inferior per la cara sud i sempre em quedo embadalit amb la verticalitat de la paret, és molt impressionant.

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats Sergi! és una via molt maca i exigent! sort de l'equipament...jo encara l'haig d'acabar, ens vàrem baixar després de la primera reunió pel fred que hi fèia! ja hi tornaré ben segur.
Records al Wolfgang i a la resta de la Tribu.